EVIS
De Viquipèdia
EVIS són les sigles de l' Esercito Volontario per l'Indipendenza della Sicilia, fundat a Catània el febrer de 1944 per Antonio Canepa, cap del Gruppo Giovanile d'Azione (GGA), milícia armada del Moviment Independentista Sicilià i molt arrelat a Sicília Oriental.
La milícia fou creada tot aprofitant la presència de les tropes aliades a Sicília. Quan l'11 de febrer del 1944 l'illa tornà sota administració italiana, el MIS declarà la “guerra sense quarter” per aconseguir el seu objectiu. L'EVIS va fer sabotatge a l’aeroport de Gerbine (Catània), antiga base alemanya abans del desembarcament, i el 19 d'octubre del 1944 organitzà una manifestació a Palerm que acabà amb 19 morts i 108 ferits, així com una forta repressió contra el moviment. El març del 1945 Andrea Finocchiaro-Aprile envià una carta Eleanor Roosevelt amb les seves reivindicacions, i el 17 de juny del 1945 Canepa va morir en un enfrontament amb els carabinieri.
Aleshores els nous caps de l’EVIS, Concetto Gallo i Attilio Castrogiovanni (1908-1978), nomenaren colonel del grup un jove de Montelepre, Salvatore Giuliano (1922-1950), la banda del qual controlava Sicília Occidental des del desembre del 1943, connectada amb la màfia. Odiava els carabiners perquè havien assassinat el seu pare i havien deportat dues terceres parts dels habitants del seu poble.
L'octubre del 1945 l'EVIS va intentar desencadenar una gran insurrecció popular mitjançant l'activitat guerrillera, però no aconseguí el suport dels petits camperols i fou reduït per l'exèrcit regular; va patir un cop molt dur a San Mauro de Caltagione el 29 de desembre del 1945. Molts dels liders hi moriren, i només algunes partides de Salvatore Giuliano es mantingueren a Sicília Occidental.
Mentrestant, Sicília va obtenir un govern autònom. El 1947 se celebraren eleccions; el MIS va obtenir 170.000 vots (el 8 % dels vots) i Finocchiaro-Aprile i Castrogiovanni esdevindran diputats. Alhora, les restes de l'EVIS sota el comandament del Giuliano provocaren l'u de maig del 1947 una matança durant la desfilada del PCI de Portella della Ginesta (11 morts), cosa que provocaria l’enfrontament visceral entre el PCI i el MIS, així com el desprestitgi total de l'EVIS. Vas romandre com a una força marginal i de caire delictiu fins quan el 1950 Salvatore Giuliano, personatge aleshores ja molest per a tothom, fou assassinat a Castelvetrano (Castidduvitranu).
[edita] Bibliografia
- GAJA F., L'esercito della lupara,Maquis Editore, Milano 1990.
- CANEPA A., La Sicilia ai siciliani!, Catania 1944 (Pubblicato con lo pseudonimo di Mario Turri).
- MARINO G.C., Storia del separatismo siciliano 1943-1947, Editori Riuniti, Roma 1979.
