Farinera Teixidor
De Viquipèdia
La Farinera Teixidor és un edifici modernista projectat per Rafael Masó i Valentí l'any 1910 al carrer Santa Eugènia, 42, de Girona. És una de les obres més representatives del Modernisme de la ciutat.
L'industrial Alfons Teixidor va encarregar a Masó una de les obres que amb el temps esdevindria la més emblemàtica de l'arquitecte: un complex integrat per l'habitatge de la família Teixidor, el cos d'oficines i les naus industrials, destinades a farinera i magatzems. Ara ens pot semblar estrany trobar una fàbrica de farina al bell mig de la ciutat, però a l'època en qüestió, no estava rodejada d'edificis de pisos alts ni de pàrkings, sinó que pertanyia al municipi de Santa Eugènia de Ter.
Fou construït en diverses etapes per un jove Masó a les escorrialles del modernisme, amb influències de Gaudí, de Makintosh i de la Sezession vienesa. Les peces de majòlica blanca del taller d'Antoni Serra, les escates dels germans Coromina, la forja de Cadenas i els vitralls de Rigalt, Granell & Cia., permeten a Masó materialitzar un edifici que revela des de l'exterior la seva funció. Els pinacles arrodonits en forma d’espigues de blat, els revestiments de rajola blanca i el color blanc de les façanes abans de la restauració, al·ludeixen directament la idea de muntanyes de farina. El propi arquitecte va escriure:
- fins i tot les teulades i la cúpula seran blanques ¡Tot nevat! Vull que sigui realment la casa de les farines.
El conjunt comprèn dos cossos units per un passatge alt, destinats a habitatge, el cos de la dreta, i a oficines, el de l'esquerra, construïts entre els anys 1910 i 1911. Quatre anys més tard s'hi va afegir un magatzem a la dreta dels dos cossos. Posteriorment, el 1923, es van afegir dos altres magatzems a l’esquerra del conjunt.
Per sota del passatge s'accedeix a l'interior de l'illa. El conjunt té un gran interès tant de volum i de composició com en els detalls decoratius, innumerables. De manera resumida, cal assenyalar la pedra de la planta baixa, amb diferents jocs de formes i textures d'acabat; l'estucat de la resta de paraments, sobre el qual destaca la rajola blanca, amb nombroses formes, relleus i detalls decoratius. També està ornamentat amb elements de ferro forjat com les reixes de les finestres, de les portes i de la tanca d’entrada, amb un disseny també en forma d’espiga, els fanals amb acabats de vidre blau. Són també interessants els vitralls, les formes de les finestres i dels elements estructurals i constructius, i les teules vidrades verdes.
Ha estat restaurat fa pocs anys i actualment és la seu de l'empresa editora d'El Punt.
