Fortuny Garcés
De Viquipèdia
Fortuny Garcés el Monjo o el Borni ( v 820 - v 906 ), rei de Pamplona (870-905), tot i que només va exercir un govern real de 882 a 905. Últim rei de la dinastia Arista.
[edita] Orígens familiars
Fill de Garcia I de Pamplona i la seva primera esposa Urraca Jiménez.
Va ser capturat en una expedició musulmana a Pamplona el 860, i estigué fet presoner a Còrdova fins el 880.
[edita] Vida política
Durant el seu regnat va sufrir vàries expedicions de càstig per part dels exèrcits de Còrdova i dels seus aliats de la vall del riu Ebre, els Banu Qasi. Aquests, que havien perdut els favor del pare de Fortuny, s'aliaren amb els cabdills musulmans i actuaren com a veritables conversos a l'Islam.
Fortuny Garcés va establir posteriorment bones relacions amb alguns membres dels Banu Qasi, cosa que no agradà al seu gendre, el rei Alfons III d'Astúries i tampoc al comte de Pallars, enemics dels Banu Qasi. És per això que aquests van organitzar un cop d'estat que va permetre ocupar el tron de Pamplona a Sanç Garcés, fill de Garcia II de Pamplona, regent durant el captiveri de Fortuny.
Es casà vers el 845 Àurea, d'orígen desconegut.
Es creu que Fortuny Garcés va acabar els seus dies al Monestir de Leyre i morí el 906.
| Precedit per: Garcia II |
Rei de Navarra 882–905 |
Succeït per: Sanç I |
