FreeBSD

FreeBSD és un sistema operatiu lliure de la família UNIX originariament desenvolupat per AT&T UNIX i descendent de Berkeley Software Distribution a través de les branques 386BSD i 4.4BSD. Es pot executar a processadors compatibles amb el joc d'instruccions x86 d'Intel, DEC Alpha, UltraSPARC de Sun Microsystems, l'Itanium, l'AMD64 i els PowerPC. El suport per a les arquitectures ARM i MIPS està en desenvolupament.

FreeBSD es desenvolupa com un sistema operatiu complet. El [Nucli del sistema_operatiu|nucli], els programes d'usuari i els controladors de dispositius es desenvolupen a un sistema de control CVS comú. Aquest fet és un contrast amb Linux, on un grup s'ocupa del nucli i la resta d'aplicacions són gestionades per les distribucions, que empaqueten la resta de components. Com a sistema operatiu, FreeBSD té la reputació de ser estable i molt robust.

[edita] Història i desenvolupament

El desenvolupament inicial de FreeBSD va començar l'any 1993, a partir del codi de 386BSD. No obstant, degut a problemàtiques sobre la legalitat del codi utilitzat a 386BSD, FreeBSD va reprogramar gran part del sistema amb la versió 2.0 del gener de 1995 utilitzant la versió 4.4BSD-Lite de la Universitat de California, Berkeley.

Inicialment, FreeBSD utilitzava un dimoni BSD com a logo. El 2005 es va escollir un logo creat per Anton K. Gural.

[edita] Desenvolupament de FreeBSD 5

La última versió abans de les sèries 6.x és 5.4 (Maig 2005). Els desenvolupadors de FreeBSD mantenen dos branques simultànies: la branca -STABLE, on les versions es generen cada 4-6 mesos. La última versió 4-STABLE és la 4.11. La primera 5-STABLE va ser la 5.3. La última versió de 5-STABLE serà la 5.5. La primera versió de 6-STABLE va ser la 6.0. La branca de desenvolupament, -CURRENT, conté canvis molt importants al nucli i a les aplicacions d'usuari. Si una característica s'estabilitza, es pot fusionar (MFC, "Merge From Current") a la branca estable.

La diferència més important de FreeBSD 5 va ser un gran canvi dels mecanismes de bloqueig del nucli per permetre un millor funcionament als sistemes multiprocessadors, evitant molta utilització del bloqueig GIAN, conegut com Big Kernel Lock. Ara es possible que més d'un procés es pugui executar dins l'espai de nucli al mateix temps.

Un altre canvi important ve ser la inclusió de KSE, una solució m:n per la gestió dels fils d'execució. KSE forma part de la biblioteca per defecte per gestionar els fils d'execució des de la versió 5.3 (la creació de la branca estable 5-STABLE). Altres característiques estan relacionades amb la seguretat com les llistes de control d'accés i el nou sistema de fitxers UFS2 provinents del sistema operatiu TrustedBSD.

FreeBSD 5 també ha suposat un canvi important a la capa d'entrada sortida amb la introducció de GEOM, un marc de treball modular per la transformació de les peticions d'entrada sortida, desenvolupat per Poul-Henning Kamp. El sistema GEOM permet la utilització de repliques (gmirror) i xifrat (gbde). La versió 5.4 ha confirmat la branca FreeBSD 5.x com a molt estable i robusta a expenses d'un llarg periode de gestació degut a les grans novetats que incorpora.

[edita] FreeBSD 6 i 7

FreeBSD es va alliberar el 4 de novembre de 2005 i la versió 7.0 està actualment en desenvolupament. Aquestes versions segueixen el treball focalitzat a les màquines multiprocessadors, la optimització dels fils d'execució, gestió avançada de 802.11 i l'auditoria de seguretat de TrustetBSD. El requisit principal d'aquestes versions és l'eliminació total del bloqueig gegant (Giant Lock) del sistema de fitxers virtual i substituir la llibreria libthr amb una implementació més eficient 1:1 dels fils d'execució.

[edita] Col·lecció de Ports

La col·lecció de ports proporciona una manera senzilla i consistent per instal·lar programari portat a FreeBSD. Utilitza fitxers Makefile per baixar el codi font d'internet, compilar, instal·lar i actualitzar la base de dades de paquets. Qualsevol dependència amb altres aplicacions o llibreries es gestionada de forma totalment automàtica.

El 6 de novembre de 2005, la base de dades de paquets estava formada per 13.590 components.

[edita] Compatibilitat amb Linux

FreeBSD incorpora compatibilitat binària amb molts sistemes operatius UNIX, incloguent Linux. D'aquesta manera es permet que programari Linux que només es distribueix en format binari es pugui executar a FreeBSD. Encara que hi ha moltes aplicacions que s'executen sense problemes amb la compatibilitat amb Linux, cal tenir en compte que la compatibilitat no és completa al 100%, fet que pot provocar algunes incidències puntuals.

[edita] Llicència

Al igual que els seus sistemes operatius germans, OpenBSD i NetBSD, el codi de FreeBSD té una llicència de tipus BSD, que permet que qualsevol pugui utilitzar i redistribuir el codi com vulgui, sempre i quan no elimini la nota de dret de còpia i el text de la llicència BSD. Cal destacar que aquest fet no prohibeix redistribuir el codi amb altres llicències.