Gebel Barkal
De Viquipèdia
Gebel Barkal és el nom que té ara el que fou el lloc sagrat del regne de Napata, situat a una petita muntanya no massa lluny al nord de la ciutat, a la mateixa banda de riu Nil. El nom antic no es coneix. Pertany a Sudan i és prop de la ciutat de Karima. El seu nom vol dir "muntanya pura".
Vers el 1450 aC l'exèrcit de Tuthmosis III va arribar a la zona del Gebel Barkal, on es va fundar Napata, i Egipte es va estendre encara una mica més seguint el riu. La regió va pertànyer a Egipte durant uns 200 anys i després fou capçalera d'un regne autòcton successor de Kerma. Els reis de Napata residien al Gebel Barkal, on s'han trobat tretze temples i tres palaus. També hi hagueren unes piràmides meroítiques i capelles dedicades a Amon. S'hi han trobat dues esteles: la de Tuthmosis III (de la Dinastia XVIII) i la de Harsiotef (de la Dinastia XXII). Al peu de la muntanya, el rei d'Egipte i Napata, Taharqa, va erigir un temple anomenat el Thiphonium perquè estava decorat amb figures de Tifons (Tifó es el monstre grec de les tempestes i volcans).
Els temples principals apart del Thyphonium, foren el d'Amon, fundat per Tutankhamon, i més tard reconstruït amb la XXV dinastia, que és tan gran com el de Karnak; el d'Amon i Mut, al costat de l'anterior, construït per Taharqa; el temple de Mut, també construït per Taharqa però tallat sobre la roca de la muntanya i amb nombroses representacions d'Hathor, Mut i Tefnut; i el de Natakami, construït pel rei Natakami (1-20 dC) al costat d'un palau reial més antic.
Les restes ja foren informades vers el 1825, però les excavacions en forma les va fer George Reisner el 1916.
