Guerra de Devolució

De Viquipèdia

La Guerra de Devolució (24 de maig de 1667 – 2 de maig de 1668) fou una guerra entre la França de Lluís XIV i la Monarquia Hispànica dels Habsburg duta a terme en el territori dels Països Baixos Espanyols. La pau va ser resolta al Tractat d'Aquisgrà.

Va ser la primera guerra que la França de Lluís XIV de França lliurà en pro de l'engrandiment territorial de la corona, rebent:

• Les riques i mercantils ciutats catòliques del sud dels Països Baixos i la seva ben establerat xarxa de comerç tèxtil (Competidora dels interessos francesos).
• Els ports que oferien una posició avantatjosa al Canal de la Mànega i al Mar del Nord
• El control del tràfic fluvial a la boca del Rin.

[edita] Rerefons de la guerra

Les reclamacions de Lluís XIV sobre els Països Baixos Espanyols no estaven mancades de raó, tot i que la raó era feble. La seva dona, Maria Teresa, filla del primer matrimoni de Felip IV de Castella amb Isabel de Borbó, havia renunciat als seus drets hereditaris (Tractat dels Pirineus) com a contraprestació per la dot del matrimoni. La dot, que era força quantiosa, mai va acabar de ser pagada per Felip IV. Quan el rei de la Monarquia Hispànica va morir al 1665, els advocats de Lluís van justificar les reclamacions del rei francès argumentant que les antigues lleis de Brabant establien que els Països Baixos Espanyols havien d'èsser cedits en herència a la filla de Felip, nascuda fruit del primer matrimoni del monarca, i no pas al fill hereu tingut fruit de relació amb la seva segona muller, Marianna d'Àustria, que era el ja regnant Carles II de Castella. Tanmateix, aquest dret - ius devolutionis - segons el qual als Països Baixos només els fills del primer matrimoni eren legítims hereus dels bens paterns, eren vinculants només pel patrimoni privat.

França va intensificar la pressió en les reclamacións al 1667, i la Monarquia Hispànica s'hi oposà. En els preparatiu per a la guerra, Colbert, l'hàbil primer ministre francès, va organitzar un exèrcit d'entre 50.000 i 80.000 homes.

[edita] Passejada triomfant

Espanya, un conjunt de regnes inmersos amb el que podriem dir primer episodi modern d'inflació, no podria oposar massa ressistència a l'assalt, tal i com pronosticava el veterà Vescomte de Turena, Henri de la Tour d'Auvergne. Amb una armada petita a Flandes, els episodis inicials de la guerra resultaren en un setge francès a ciutats i fortaleses que estaven poc protegides i sense possibilitats de rebre reforços. La major part d'aquests setges acabaven ràpidament, i Turena va pendre ciutats com Charleroi, Tournai, i Douai en una campanya que els francesos recorden amb el nom de "promenade militaire" (passeig militar). L'únic setge llarg va ser el de Lille, que anà des del 28 d'agost al 25 de setembre de 1667.

[edita] La Triple Aliança

Aquests ràpids èxits van començar a preocupar a la resta de potències europees, especialment als neerlandesos, aliats històrics. Aquests, juntament a anglesos, alemays i suecs, estaven força contents de que la feble i no amenaçant Monarquia Hispànica tinguès el control d'aquesta estratègica i capdevantera regió. Si França obtenia el control de la regió, un agressiu i fort estat s'establiria a la frontera amb els Països Baixos, obtenint el control d'excel·lents ports per operar al Mar del Nord. Per tal d'evitar que França consolidès aqust poder, al 1668 Anglaterra, Suècia i els Països Baixos van establir la Triple Aliança. Van garantir per decret els territoris que Lluís XIV havia conquerit al començament de la guerra, però alertaven de que si els francesos continuaven amb la seva ofensiva més enllà de les fronteres establertes en aquell moment, totes tres potències s'unirien a la Monarquia Hispànica i declararien la guerra França.

Tropes franceses sota el comandament del destre Princep de Condé ocuparen ràpidament el Franc Comtat al febrer de 1668, però llavors Lluís va haver de cedir la Pau d'Aquisgrà enfront l'Aliança. França va guanyar alguns territoris a Flandes, però els Països Baixos Espanyols , així com el Franc Comtat, van ser retornats a Espanya. El Rei Sol estava encoleritzat: quan més confiat estava de poder arrabassar-li els Països Baixos als espanyols, va ser "traït" pels holandesos, que, segons el punt de vista francès, havien aconseguit la independència gràcies a l'ajut francès a la seva guerra d'alliberament nacional contra els àustries hispànics. Con a conseqüència, la Guerra de Devoluació va portar a la Guerra francoholandesa (1672–1678), en la que Carles II d'Anglaterra va acceptar l'or "solar" per lluitar en contra de les "tulipes".