Handrij Zejler
De Viquipèdia
Handrij Zejler nasqué a Salzenforst (sòrab Słona Boršć), vora Bautzen, el 1804, i morí a Lohsa el 1872. Fou un escriptor i patriota sòrab, que estudià teologia i composà l’himne sòrab Hisce Serbstvo Nyezhubjene (Soràbia no ha mort encara). El 1867 amb Jan Arnost Smoler van representar als serbolusacians al Congrés Eslau de Moscou, on van fer amistat amb l'eslovac Ludevit Štur, amb el txec Palacky, el serbi Milutinović i amb el rus Kučarskij, però d'on no van teure cap projecte polític concret. Alhora, va compondre la Kurzgefasste Grammatik der Sorbe-Wendischen sprache nachcem Budissiner dialekte.
[edita] Obres
- Počasy (Estacions, 1859)
- Serbske basnje (Poemes sòrabs, 1855)
- Krótke kerluse a spewancka za Serbske sule (Breus himnes eclesiàstics i llibre de càntics per a les escoles sòrabes, 1842)
- Zhromadzene spisy (Escrits selectes, 1891)
