Helena
De Viquipèdia
Segons la mitologia grega, Helena fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.
Helena tenia molts pretendents d'entre els reis i prínceps de Grècia:
- Diomedes d'Argos
- Idomeneu de Creta
- Cinires de Xipre
- Menelau de Micenes
- Patrocle de Ftia
- Palamedes d'Eubea
- Àjax de Salamina
- Teucre l'Arquer de Salamina
- Odisseu d'Ítaca
El seu padrastre Tíndar la va casar amb Menelau, que vivia exiliat a Esparta, i tots els altres guerrers van jurar protegir la nova parella. Es va veure involucrada, de forma involuntària, en el judici de Paris i es convertí en la causa de la guerra de Troia.
Després del rapte d'Helena per Paris, les negociacions de Menelau perquè la seva esposa tornés foren infructuoses, per la qual cosa va demanar ajuda a la resta de prínceps grecs. En morir Paris, Príam la féu casar-se amb el seu cunyat Deifobus a contracor. Quan caigué Troia, va ser Helena la que va ajudar els grecs a entrar a la ciutat i inclús va matar el seu nou espòs, per la qual cosa obtingué el perdó de Menelau.
En finir la Guerra de Troia, passaren divuit anys viatjant pel mediterrani i Egipte fins que els déus els permeteren tornar a Esparta. Menelau i Helena tingueren una filla: Hermione a la qui Helena abandonà quan tenia nou anys.
