Hieràpolis de Síria
De Viquipèdia
Hieràpolis de Síria fou una ciutat de Síria al districte de Cirrhèstica a la via entre Antioquia i Mesopotàmia, al oest de l'Eufrates i a uns 50 km al sud de Seugma. Les monedes l'esmenten com Hierapolis o Hieropolis, probablement inicialment com a santuari Ιεροπολις (Ieropolis) i després ciutat santa Ιεραπολις (Ierapolis).
Segons Esteve Bizantí el nom li fou donat per Seleuc I Nicàtor i abans es deia Bambyke (llatí Bambyce) i fou el lloc principal del culte a la deessa Astargatis personificació dels poders passius de la natura. Plini l'esmenta com a Mabog perquè en siríac es deia Mundbedj (variants: Manbegji Munbedj, Manbesja, Manbesjum, Menba, Manba, Manbegj i Bugúk Munbedj) del que deriven els seus noms moderns Kará Bambudje i finalment Menbidj. El culte a la deessa, de caràcter fàl·lic, fou immortalitzat per Llucià de Commagene a De Dea Syria que descriu la luxúria orgiàstica al altar i la caixa del peix sagrat del que també Aeli explica meravelles. No queden ruïnes del temple.
Sota els selèucides fou un ric empori entre Antioquia i Selèucia. Crassus va saquejar el temple de la deessa i es va apoderar dels seus tresors el 53 aC. Constantí el gran la va fer capital de la nova província Eufratense (Euphratensis). Fou centre de reunió de les forces romanes sota Julià l'Apòstata, abans de creuar l'Eufrates i l'emperador va romandre tres dies a la ciutat, a la casa de Sòpater.
Vegeu també: Menbidj
