Hikses
De Viquipèdia
Els hikses foren un poble asiàtic, probablement semita, que va governar Egipte des d'aproximadament el 1750 fins el 1550 aC.
El nom d'hikses deriva de l'egipci heqa-khase o hikau kahusul, «governants estrangers» o «governants (originaris) d'un altra terra» i el donaren els egipcis a una sèrie de reis que van governar el delta del Nil des del 1750 aC fins el 1550 aC. Eren probablement semites cananeus, potser hebreus (ancestres parcialment dels israelites), i madianites, edomites, moabites i ammonites (anomenats en conjunt pels egipcis Shasu (Shosu) i que formaven el grup cananeu del sud). La paraula heqa khase fou recollida per Manetó i convertida en la paraula grega hyksos. Generalment s'ha aplicat com a derivada d'una paraula egipcia equivalent a «reis pastors».
Una primera onada d'hikses va entrar a Egipte abans del 1800 aC i es va establir al país i vers la meitat del segle XVIII aC ja tenia el poder a la zona del delta (dinastia XIV) amb seu a Xois. Es pot considerar que la dinastia XIV va abraçar l'època de govern simultani de la dinastia XIII a Memfis i Itjtawi, mentre la dinastia XVI fou una dinastia vassalla (i probablement no hikse) després de la conquesta del poder per part d'una segona dinastia dels hikses (coneguda per Grans Hikses) establerta a Avaris i que va acabar per dominar tot el delta, formada per una segona onada d'emigrants cananeus. Després del 1600 aC els hikses van arribar a Tebes, pero posteriorment no van poder mantenir les seves conquestes i foren expulsats del delta per la dinastia XVII cap al 1550 aC
El seu domini fou relativament breu en el temps històric egipci però van aportar nous elements: de caire militar, com l'arc i l'espasa pròpies, el cavall i el carro de combat; de caire religiós, amb deus cananeus (que no van imposar) i conceptes religiosos. Progressivament els hikses van quedar seduïts i culturalment absorbits pels egipcis.
La seva derrota final fou a Sharuhen, a Canaan, després d'un setge de tres anys i la completa derrota dels hikses.
