Hircània
De Viquipèdia
Hircània (llatí Hyrcania, grec Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia també anomenat mar hircani. Limitava al est amb l'Oxus (Amur Darya) que el separava de la Margiana; al sud les muntanyes Sariphi (avui Hazari) que la separava d'Ariana i Pàrtia; i al oest per les muntanyes Coronus i el riu Charindas, que la separaven de Mèdia. Tot i això els límits no foren permanents al llarg de la seva història. El seu nom va originar el modern Gurgan o Djorkan, nom que porta una ciutat al est d'Astarabad. Al nord-est vivien tribus escites com els danes (danae).
Els rius principals foren el Sarneius, el Socanaa, el Syderis, el Maxera i el Charindas. La capital es esmentada per Estrabó com Tape i Carta; Arrià esmenta Zadracarta; probablement es tracta en els tres casos d'una mateixa ciutat, on residia el sàtrapa. Altres ciutats foren Talabroca (Polibi dona Tambrax), Hyrcana i Samariana.
La part costera era fèrtil; el interior era boscós i amb animals ferotges com el tigre.
El poble s'anomenava hyrcani (hircans o hircanis). El territori estava dividit en al menys tres districtes: Astabene, Siracene i Arsitis.
Sis mil hircans eren al exercit de Darios III de Pèrsia quant aquest es preparava per resistir a Alexandre el gran.
