Hug d'Arle
De Viquipèdia
Hug d'Arle ( v 880 - Arle, França 947 ), comte d'Arle; rei de Provença (911-933) i rei d'Itàlia (926-946).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Fill del comte Teobald de Provença i la seva esposa Berta de Lotaríngia. Era nét per part de mare de Lotari II de Lotaríngia.
[edita] Ascens al poder
El 905 fou nomenat governador de Provença, càrrec que l'any 911 el rei Lluís III el convertí en titular del comtat, juntament amb ell. Per refermar-se en el títol es casà el 912 amb Willa de Borgonya, germana del rei i filla de Bosó V de Provença.
El rei Lluís III intentà unificar les corona de Provença i d'Itàlia sota un mateix tron, per frenar així el poder de Berenguer de Friul. El 922 una facció de nobles intalians es van rebelar contra l'emperador Berenguer i van escollir Rodolf II de Borgonya com a rei Carolingi d'Itàlia. La guerra civil esclatà i el 924 fou trobat assassinat Berenguer.
Hug d'Arle fou vist amb bons ulls per ser nomenat rei d'Itàlia. El seu regnat s'inicià el 926 amb l'expulsió de Rodolf II i va millorar l'administració central del regne i va aconseguir aturar parcialment les incursions magiars d'Itàlia. Va induir a la noblesa italiana a que reconeguessin el seu fill Lotari II d'Itàlia com el seu successor al regne carolingi d'Itàlia.
Va realitzar un tractat amb Rodolf el 933 pel qual aquest abandonava les seves pretensions a Itàlia. Pel mateix establia el casament d'Adelaida de Borgonya amb el fill d'Hug, Lotari II. Aquell mateix any Hug d'Arle renuncià al poder a Provença per concentrar-se en Itàlia.
[edita] Núpcies i descedents
Es casà el 912 amb Willa de Borgonya, filla de Bosó V de Provença.
El 924 es casà, en segones núpcies, amb una donzella anomenada Alda. D'aquesta unió nasqueren:
- Alda d'Arle (924-954), casada vers el 936 amb Alberigo di Spoleto. Tingueren un fill: Octavius di Spoleto, que va esdevenir el Papa Joan XII
- Lotari II d'Itàlia (925-950), rei d'Itàlia
El 932 es tornà a casar, en terceres núpcies, amb Marozia de Toscana, filla de Teofilacte de Toscana. Marozia morí el mateix any del casament.
En quartes núpcies es casà el 12 de desembre de l'any 937 amb Berta de Suàbia, filla de Bouchard II de Suàbia.
Tingué diversos fills il·legítims, entre ells:
[edita] Mort i successió
Morí a Arle el 10 d'abril de l'any 947. Al comtat de Provença fou succeït pel seu nebot segon Bosó II de Provença.
| Precedit per: Lluís III |
Rei de Provença 911–933 |
Succeït per: Bosó II |
| Precedit per: Rodolf |
Rei d'Itàlia 924–947 |
Succeït per: Lotari II |
