Hyarmendacil I
De Viquipèdia
Hyarmendacil I (pronunciat Jiar-mén-da-cil) va ser el quinzè rei de Góndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.
Mentre va ser fill del rei Ciryandil el seu nom era Ciryaher. Va succeïr el seu pare quan aquest va morir defensant Úmbar del setge dels haradrim.
Al pujar al tron va declarar la guerra als haradrim i va derrotar-los, obligant a retre-li vassallatge. Després d'aquesta victòria es va fer anomenar Hyarmendacil, que significa "vencedor del sud" (seguint el model de l'anterior rei Romendacil; "vencedor de l'est").
Durant el seu regnat Góndor va assolir el punt àlgid d'extensió i poder. Els passos de Mórdor i totes les fronteres estaven sempre ben defensats, i l'hegemonia de Góndor no va tenir rival durant el seu llarg regnat de 134 anys.
Com que va continuar amb la política de domini naval dels tres reis anteriors, va ser conegut com el quart i darrer dels Reis dels Vaixells.
| Precedit per: Ciryandil |
Rei de Góndor 1015 T.E.-1149 T.E. |
Succeït per: Atanatar II |
