Inductància
De Viquipèdia
La indutància és una mesura del flux de camp magnètic creat per un corrent elèctric determinat; en el Sistema Internacional es mesura en henrys (símbol H). Es pot definir com el factor de proporcionalitat entre el flux produït i la intensitat del corrent que el genera:
on L és la inductància, i és la intensitat de corrent (en amperis) i Φ és el flux de camp magnètic (en webers). S'utilitza el símbol L per a la inductància en honor al físic Heinrich Lenz. El mateix terme "inductància" fou establert per Oliver Heaviside el febrer de 1886.
En realitat, la quantitat que acabem de definir és l'anomenada autoinductància, ja que el camp magnètic és creat només pel conductor que transporta el corrent.
D'acord amb la llei d'Ampère i la llei de Lenz, el flux de camp magnètic crea una força electromotriu induïda (vind) al conductor que s'oposa a qualsevol variació orginal del corrent, de manera que
i substituint el flux per L·i, segons la definició d'inductància que hem donat:
de manera que podem considerar la inductància com el factor de proporcionalitat entre la força electromotriu induïda i la variació temporal de la intensitat.
