Jericó

De Viquipèdia

Jericó (àrab أريحا, trasncrit Al-Riha, hebreu יְרִיחוֹ) és una ciutat de la Cisjordània, capital provisional de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP). Té més de 20.000 habitants.

[edita] Història

Fou una ciutat dels cananeus que suposadament fou conquerida per Josué (successor de Moisès) que la va destruir i en va prohibir la reconstrucció. Cinc cents anys més tard, en temps del rei Ahab, Hiel de Bethel la va refundar saltant-se la prohibició establerta, i fou una escola de profetes. La ciutat pertanyia a la tribu de Benjamí, i limitava amb els territoris d'Efraim. El 587 aC el rei Zedequies fou derrotat pels babilonis a la plana de Jericó i el regne de Judà fou annexat (586 aC) i la població deportada. La ciutat fou de nou poblada quant el rei dels perses va permetre als jueus retornar a les seves terres (537 aC).

La ciutat va passar a Alexandre el Gran el 332 aC i després de la seva mort va dependre dels Ptolomeus d'Egipte fins que tota la Celesíria va passar als selèucides. A finals del segle II aC va caure en mans dels macabeus i finalment en mans de Roma el 63 aC. Marc Antoni va cedir el palmerar a Cleòpatra i després del 40 aC quan Herodes el gran fou proclamat rei de Judea, Jericó va quedar inclòs al seu regne, però Herodes va reservar les rentes del palmerar per Cleòpatra encara que després les va redimir. Herodes va posseir Jericó fins a la seva mort el 4 aC i després va passar al seu fill Arquelau de Judea, que fou deposat el 6 dC i la ciutat va quedar integrada a la província romana de Judea i fou una de les onze toparquies. Estrabó i Plini n'esmenten les palmeres i les fonts (entre elles la font d'Elisha, avui Ain es-Sultan) i el primer també a un palau i a un jardí de bàlsam. El palau fou construït per Herodes com a residència personal i fou el lloc on va morir.

Fou visitada per Vespasià abans de sortir del país deixant allí a la X Legio. Tit la va destruir i Eusebi i Sant Jeroni diuen que es va construir una nova ciutat però que les ruïnes de les dues anteriors encara es podien veure.

Va ser bizantina fins el 638 que va passar al Califat. Durant les croades fou part del Regne de Jerusalem. Des el 1516 fou otomana i el 1918 ocupada pels britànics i integrada al madat de Palestina. El 1948, en el repartiment de Palestina, va ser transferida a Transjordània. El 1967 fou ocupada per Israel i el 1994 fou el primer territori transferit a l'ANP en virtud dels acords d'Oslo. Reocupada pels israelians fou retornada a l'ANP el març del 2005

[edita] Nivells de les excavacions

Jericó és una de les ciutats més antigues del món. L'excavació principal és a Tell es-Sultan a uns 2 km de la ciutat moderna. La capa o nivell més fondo ha posat a la llum restes d'un establiment neolític amb construccions de pedra i sense poteria de vers el 9000 aC, que correspon a la cultura Natufiana. La segona capa és d'abans del 8000 aC i va fins vers el 7.300 aC i fou un establiment considerable rodejat de muralla amb torre central i cases de rajoles; el tercer nivell és de vers el 7300 al 5800 aC presenta ja un nivell més avançat i certs cultes funeraris; el següent nivell presenta un salt en el temps i correspon al quart mil·lenni, amb cases rectangulars de rajoles i terres de guix. El següent nivell correspon a la ciutat cananea del tercer mil·lenni, emmurallada, que fou destruïda vers el 1600 aC o poc després, i després va quedar deshabitada, la qual cosa concordaria amb el relat bíblic de la seva conquesta, destrucció i prohibició de restaurar-la, però la manca de cap establiment jueu abans del 1250 aC posa amb dubte l'estricte veracitat (alguns arqueòlegs pensen que la destrucció fou produïda per un terratrèmol). Els següents nivells corresponent als establiments hel·lenístic, imperial romà i islàmic amb les restes localitzades a Tulul Abu el-Alayiq, 2 km a l'oest de la moderna Al-Riha.