Joaquim Jordà

De Viquipèdia

Joaquim Jordà (Santa Coloma de Farners, 1935 - Barcelona, 2006) fou un director de cinema i guionista català.

Taula de continguts

1 Biografia
2 Filmografia (director)
3 Guardons
4 Enllaços externs

[edita] Biografia

Debutà en la direcció de llargmetratges amb la pel·lícula Día de muertos (1960), junt amb Julián Marcos.

Fou un dels impulsors del moviment anomenat Escola de Barcelona, que volia superar les barreres de la censura franquista explorant camins alternatius en el cinema per la via de l'experimentació formal, i sovint utilitzant al·lusions polítiques indirectes. Precisament el seu segon llargmetratge, Dante no es únicamente severo (1967), fet junt amb el cineasta Jacinto Esteva, es considerà un film manifest d'aquest moviment.

Després de la transició continua explorant diversos gèneres i estils, i passa a filmar sovint en llengua catalana. Destaquen el seu documental Numax presenta (1980), sobre unes reivindicacions obreres; la pel·lícula de cinema negre ambientada al món rural Un cos al bosc (1996); i el documental de creació ubicat en un sanatori mental Mones com la Becky (1999).

La seva vida i la seva carrera es veuen profundament afectades per l'infart cerebral que pateix el 1998 i que li provoca agnòsia.

Les seves darreres pel·lícules van ser De nens (2004) sobre l'anomenat cas Raval, Veinte años no es nada (2004) que recupera els personatges de Numax presenta i retrata l'evolució que han fet en les seves vides, i per últim Més enllà del mirall (2006), on investiga la malaltia que pateix a partir de diversos testimonis i de la seva pròpia experiència.

Mor d'un càncer de fetge i pàncrees el 23 de juny del 2006, abans de l'estrena comercial d'aquesta darrera pel·lícula.

Va treballar també com a guionista o coguionista de pel·lícules com El Lute: camina o revienta, El Lute II: mañana seré libre i Carmen, de Vicente Aranda; i Pau i el seu germà, de Marc Recha, entre d'altres.