Usuari:Josep Guillen
De Viquipèdia
Els orígens del ball de bastons són molt difícils de referenciar, ja que tot i que segons alguns historiadors prové de ritus agraris ja a la prehistòria; el fet de que sigui impossible trobar testimonis gràfics d’aquella època, fa que aquesta teoria sigui totalment insostenible.
Tot i això, el que sí podem confirmar és que el ball de bastons és la dansa tradicional més antiga que encara es balla. D’ella, les primeres referències escrites daten del s.XII, concretament l’any 1150, quan durant el banquet de les noces del comte Berenguer IV es va fer un ball de bastons. L’orígen però del mateix no és del tot clar, la teoria més acceptada és la que diu que antigament els soldats, en temps de pau, per entrenar-se en el maneig de les espases i no fer-se mal, feien dos bàndols i s’enfrontaven armats amb bastons. I segons sabem la simbologia del ball de bastons a Catalunya és la interpretació de dos bàndols lluitant, fent diferents moviments i alternant la lluita amb l’entrecreuament de bàndols, sempre distingits pels colors dels seus vestuaris; fet que reafirmaria la teoria abans esmentada.
Els bastons, element essencial per aquesta dansa, son fets de fusta d’alzina seca i tenen una llargada de 40-50 cm i un gruix de 5 cm. Aquestes característiques no son però generalitzades, ja que cada colla té uns bastons propis amb els seus trets característics. També el so és un element que té especial importància en el ball de bastons, generat principalment pels cops de bastó i els instruments musicals, i també, pel tintineix dels picarols, els cops a terra, i fins i tot, els crits dels balladors. La combinació de tots aquests elements configura un marc sonor concret i propi de cada ball. Històricament sempre s’ha ballat acompanyat del so de les gralles i el tabal; en d’altres, el flabiol; i en poques, el violí, l’acordió o el sac de gemecs.
Ja per acabar, cal esmentar que tot i ser un ball que en els seus orígens només era ballat per homes, des dels anys 60 la figura de la dona també és present, i els nostres dies té ja una gran rellevància. Durant tota la seva història, el Ball de Bastons ha passat per diverses vicissituds amb époques de devallada i d’altres de ressorgiment, sotmès a les circumstàncies i als condicionaments socials, econòmics, culturals i polítics. Durant el franquisme el Ball de Bastons va sobreviure en unes condicions adverses que no li van permetre expressar-se lliurement ni desenvolupar-se. A partir de l’any 1975, però, es produeix un esclat en tots els àmbits de la cultura, i també en el del món bastoner. Va ser en aquell any quan el ball de bastons experimenta una revifada i encara que hi va haver moments de més i menys activitat, és dóna ja una continuïtat sense interrupcions, fins al dia d’avui.
Actualment son més de 90 colles les existents a Catalunya, i la majoria d’elles treballen dia rera dia vers la continuïtat de la nostra tradició i folklore.
