Jour de fête

De Viquipèdia

Jour de fête
Falta una foto !!! Aquest article es necessita d'una foto per a il·lustrar-lo. Si en coneixeu cap de llicència lliure o en teniu una de vostra, la podeu penjar a commons i enllaçar-la aquí.
Dirigida per	Jacques Tati
Escrita per	Henri Marquet René Wheeler Jacques Tati
Intèrprets	Guy Decomble Jacques Tati Paul Frankeur Santa Relli
Produïda per	André Paulvé Fred Orain
Distribuïda per
Música per	{{{music}}}
Data d'estrena	4 de maig de 1949 (França)
Duració	70 min 79 min (Alemanya)
Llengua	Francès
Pressupost
Pàgina IMDb (anglès)

Jour de fête (en català, dia de festa o el gran dia) (1949) és una comèdia del director francès Jacques Tati. Jour de fête narra la història d'un carter francès inepte que sovint es distreu i deixa de fer la seva feina per conversar amb els habitants locals i tafaneja la fira ambulant que arriba a la ciutat. Influenciat per l'excès de vi i per la rapidesa de l'American Postal Service, fa el possible per distribuir amb rapidesa les seves entregues amb bicicleta.

A Jour de fête, hi apareixen per primer cop diferents aspectes característics del treball de Tati en un llargmetratge. Aquesta pel·lícula és en gran part una comèdia visual amb un diàleg que sovint és tan sols un soroll de fons. Malgrat tot això, el so constitueix l'element clau de la pel·lícula, degut a les veus creades per la imaginació de Tati i altres sons de fons que creen efectes humorístics.

La pel·lícula es va rodar originàriament en color Thomson, un procès que va desaparèixer abans que s'hi poguèssin mostrar algunes còpies. La pel·lícula no va continuar endavant i Tati es va veure forçat a estrenar la versió en blanc i negre (que mostra ocasionalment llums de colors, pintades a mà per Tati) la qual es va crear per por de que l'estrena en color no hi haguès quedat perfecte. La còpia en color la van publicar i modificar la filla de Tati, que es deia Sophie Tatischeff, i el cinematògraf François Ede, al 1995. Un gran tros de la película es va rodar a la ciutat de Sainte-Sévère-sur-Indre i a les seves rodalíes i a una gran part dels seus habitants se'ls hi va donar un paper d'extres.