Judo
De Viquipèdia
El judo (柔道) és una art marcial japonesa fundada per Jigoro Kano a la fi del segle XIX a partir del Jujutsu, fugint de tècniques perilloses o inútils i sistematitzant-lo, essent així possible la seva pràctica lliure en randori. L'objectiu per Kano era aconseguir la millora de les persones. El judo ha aconseguit una gran acceptació en tot el món i avui en dia és un esport olímpic (des d'els Jocs Olímpics de Tokyo).
Taula de continguts |
[edita] Equipament
Els judoques, duen una vestimenta concreta, és el keikogi que en el Judo pren el nom de judogi, una jaqueta i un pantaló fets de tela resistent i generalment blanca i un cinturó (obi), tot plegat popularment conegut a occident com a kimono encara que no és pas el mateix.
Els cinturons (obi) comencen pel color blanc i li segueixen el groc, taronja, verd, blau, marró i negre, passant també per uns colors intermedis, indiquen la progressió en el coneixement. Després del negre apareixen altres graduacions denominades "Dan".
El lloc on es practica rep el nom de dojo i en el terra hi ha el tatami, uns matalassets per no fer-se mal al caure.
[edita] Etimologia
La paraula judo està formada per dues paraules "ju" i "do" i signifiquen alguna cosa semblant a "camí o via de la flexibilitat"; amb això, s'intenta explicar que la forma de vèncer una força no és oposant-se a ella, sinó tot el contrari, donant-li suport i dirigint-la per al propi fi. Seria com una fulla que sosté una mica d'aigua i quan no aguanta més s'inclina i la deixa caure en lloc de trencar-se.
[edita] L'esport
Les tècniques del judo bàsicament son projeccions, immobilitzacions, luxacions i estrangulacions.
El judo actual ha perdut bona part de la cavallerositat originària i s'ha convertit en un esport de competició, en una baralla molt travada, en la qual és molt difícil veure la puresa de la tècnica que antigament s'ensenyava.
[edita] Història
L'inici del Judo es situa a l'any 1882, quan el seu creador Jigoro Kano, destacat lletrat i pedagog japonès, es va inspirar en l'observació de les canyes de bambú després d'una nevada, carregat de neu, doblant-se pel pes fins l'extrem i deixant caure la neu a terra i tornar a la seva rectitud, mentre que al costat en un roure es partien les branques més resistents pel pes de la neu.
Jigoro Kano va néixer el 1860, es va graduar en Lletres el 1881 i va acabar a l'any següent els seus estudis de Ciències Estètiques i Morals. Va exercir com a professor en l'Escola de Nobles, centre docent del qual va ser més tard rector. Mes endavant, el jove professor va ser conseller del Ministeri d'Educació i a l'any 1893 director de l'Escola Normal, arribant posteriorment a treballar com a secretari del ministre. Anys després, Kano va ocupar diversos càrrecs en el sector educatiu. Es va interessar i va treballar particularment en el desenvolupament de l'educació física i l'esport, tant a nivell nacional com internacional i va presidir la Federació Esportiva del Japó al mateix temps va ser el primer japonès que va representar al seu país en el Comitè Olímpic Internacional.
Kano, coneixedor del ju-jitsu, interessat per les arts marcials, i amb un ampli coneixement de la projecció i aspiracions educatives del seu temps i de les tendències occidentals en educació i en esport, elimina totes les tècniques perilloses del ju-jitsu, conservant d'aquesta art les formes i accions de major valor, al mateix temps que aporta noves habilitats tècniques que donen al conjunt del seu treball un caràcter d'activitat esportiva, creant un nou esport, concebut com un mètode d'educació física , on el combat es solament un mitjà pel desenvolupament personal.
Tot això va lligat a la seva preocupació per encaminar l'evolució esmentada, a assolir la superació física i mental del practicant, sota el principi d'utilitzar l'energia de la manera més eficaç possible, donant a aquest principi general el nom de judo, «camí de la flexibilitat».
En l'any 1882 Jigoro Kano inicia aquestes ensenyances a la seva pròpia escola, lloc al qual va denominar Kodokan , «lloc on s'ensenya el camí».
El desenvolupament del Judo es va completar sobre l'any 1922, any en que es va iniciar un moviment social amb la finalitat de donar a conèixer els seus principis: màxima eficàcia en la utilització del cos i de l'esperit amb el mínim d'esforç i prosperitat i beneficis mutus (Kano, 1989).
Així, el judo, en un sentit ampli, es tant un estudi i un procediment d'entrenament aplicable al esperit i al cos, com el camí de la vida. Des de un punt de vista més restringit, el judo tindria com objectiu l'estudi i la pràctica de l'atac i la defensa, seria un art o una eina tècnica (aquesta aplicació era l'única estudiada anteriorment sota el nom de ju-jutsu). Però Kano va entendre que l'estudi del principi de l'eficàcia màxima, en tota la seva amplitud , era més important que la simple practica del ju-jutsu, perquè la comprensió real d'aquest principi ens permetrà no solament aplicar-ho en tots els aspectes de la vida, sinó que ens ajudarà inclús en la millora de les tècniques (Villamon, 1997).
Jigoro Kano concebia el judo com un mitjà de perfeccionament personal i com una contribució al desenvolupament i el benestar social. Amb aquesta idea , Kano a partir de l'any 1920, es va dedicar amb major profunditat a la seva escola, la qual anava expandint-se per tot el Japó amb acceptació, tant en les universitats com en els centres d'arts marcials i la policia. Pot considerar-se com la seva major conquesta la introducció del judo com a mitjà de l'educació física en les escoles de secundaria i en algunes de primàries durant l'època en que va ser director del departament d'educació del Ministeri d'Educació del Japó.
Per tot això, el judo es va formar i es va desenvolupar sota un clima educacional.
A Europa va ser introduit per Mikinosuke Kawaishi
[edita] Nivells
El judo es regeix per un sistema de nivells i de cinturons que van per aquest ordre: blanc-groc-taronja-verd-blau-marró-negre-vermell, amb els seus respectius intermedis: blanc-groc, groc-taronja, taronja-verd, verd-blau, blau-marró i blanc-vermell (aclariments: no hi ha marró-negre i després del negre ve el vermell i entremig s'hi va ficar el blanc-vermell). Per passar de cinturó es necessiten 8 kates pels complerts i 4 kates pels intermedis, per passar del negre al vermell es fa servir un sistema diferent que va per 12 dans (a partir del 6è hom es pot posar el blanc-vermell). Per passar de cinturó s'ha de fer un examen que consisteix en saber fer bé les tècniques que venen a continuació amb els seus respectius cinturons (per passar als intermedis es pot fer només la mitat de les tècniques):
De blanc a groc: Saber caure bé; saber fer, de tècniques: o-goshi, uki-goshi, ippon-seoi-nage (ippon), o-soto-gari i de-ashi-barai; saber fer, d'immobilitzacions: hon gesa gatame, kami shiho gatame, yoko shiho gatame i tate shiho gatame; saber fer, d'estrangulacions: kata juji gatame, gyacu juji gatame i nami juji gatame.
De groc a taronja: saber fer, de tècniques: Morote-seoi.nage(morote), Ko-uchi-gari, Tsuri-komi-goshi, Sode-tsuri-komu-goshi, O-uchi-gari i Te-guruma; dimmobilitzacions: Ushiro gesa gatame, Kuzure gesa gatame i kami shiho gatame; de judo terra: Uke en posició quadrupèdica i uke bocaterrosa (uke és el company que es deixa fer la tècnica perquè tori el que s'examina o entrena pugui aprendre); d'estrangulacions Hadaka jime, Okuri eri jime, i hata ka jime; i de luxacions: Juji gatame.
De taronja a verd: saber fer, de tècniques: Tai-otoshi, seoi-toshil, Sasae-tsuri-komi-goshi, Harai-goshi, Uchi-mata i Tanio-toshi; d'immobilitzacions: Kuzure yoko shiho gatame i Kuzure kami shiho gatame; de judo terra:Uke entre cames de tori i al reves i treure la cama agafada; d'estrangulacions:
