L'Alqueria d'Asnar
De Viquipèdia
L'Alqueria d'Asnar | |||
Localització | |||
|
|||
Municipi el Comtat | |||
Gentilici | Alquerier Alqueriera |
||
Població (2002) | 432 | ||
Superfície | 0,70 km2 | ||
Densitat | 617,14 hab/km2 | ||
Altitud | 365 m | ||
Nuclis de població | 1 | ||
Coordenades | 38° 46’ 22” N 0° 25’ 33” W |
||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
Partit judicial | Alcoi |
L'Alqueria d'Asnar, antigament també coneguda per el Ràfol Blanc, és una població valenciana de la comarca del Comtat.
Taula de continguts |
[edita] Història
D'origen musulmà. El lloc pertanyé a la família Ferris en el segle XVI, per la qual cosa apareix en la documentació existent amb el nom d'Alqueria de Ferris. La població en l'any 1609 estava integrada per 14 famílies de moriscos, uns 63 habitants. L'any 1626 va rebre una tardana carta pobla atorgada per Josep Aznar. Aquest va vendre el senyoriu al comte de Cocentaina, Francesc de Benavides Roiç de Corella, l'any 1686 qui, el 1697, signa amb els veïns de l'alqueria, ara coneguda amb el nom de Benavides, una concòrdia que modifica els termes de la carta pobla del 1626.
[edita] Demografia i economia
La seua història econòmica ha estat lligada, durant els darrers cent anys, a l'empresa Papeleras Reunidas, fabricant del paper de fumar Bambú, que va portar un augment poblacional. Ha estat molts anys tancada i abandonada i actualment es troba en fase reobertura; s'hi fabricarà paper reciclat i paper fet a mà de manera artesanal. La seua població era de 432 habitants en 2002. Cal destacar que l'Alqueria d'Asnar té una de les densitats de població més altes del nord de la Província d'Alacant.
[edita] Geografia
Ubicada sobre la vora dreta del Serpis, que travessa la població de part a part, en plena plana de Muro. Hi ha el bosc de llidoners més extens del País Valencià. El Serpis, vorejat de xoperes, aporta paratges com ara el Ferrer on, aprofitant els jardins de l'antiga fàbrica de paper, s'ha instal·lat l'àrea recreativa del Tàlveg de sant Raimon. El seu terme té 0,7 km2.
[edita] Festes
El dia del Corpus s'hi fan als carrers catifes de colors amb serrill, papers i flors, que donen gran colorit al poble. Per sant Miquel s'hi celebren Moros i Cristians amb correfocs.
[edita] Edificis d'interés
L'únic monument ressenyable és l'església de sant Miquel que té un curiós campanar de rajoletes de clara influència gaudiniana. La fàbrica de paper, ara en reconstrucció, dóna testimoni de l'època industrial.
[edita] Gastronomia
De la gastronomia la mel, l'olla i entre els embotits la poltrota, una espècie de botifarra negra.
[edita] Política
Municipi governat pel PSPV que, en les eleccions de 2003, obtingué 5 regidors per 2 del PP.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.