New Immissions/Updates:
boundless - educate - edutalab - empatico - es-ebooks - es16 - fr16 - fsfiles - hesperian - solidaria - wikipediaforschools
- wikipediaforschoolses - wikipediaforschoolsfr - wikipediaforschoolspt - worldmap -

See also: Liber Liber - Libro Parlato - Liber Musica  - Manuzio -  Liber Liber ISO Files - Alphabetical Order - Multivolume ZIP Complete Archive - PDF Files - OGG Music Files -

PROJECT GUTENBERG HTML: Volume I - Volume II - Volume III - Volume IV - Volume V - Volume VI - Volume VII - Volume VIII - Volume IX

Ascolta ""Volevo solo fare un audiolibro"" su Spreaker.
CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
La Cellera de Ter - Viquipèdia

La Cellera de Ter

De Viquipèdia

la Cellera de Ter
Escut de la Cellera de Ter
(En detall)
Localització
Localització de la Cellera de Ter respecte la Selva


la Selva

Dades municipals
Gentilici Cellerenc, cellerenca
Població (2005) 2.184 hab.
Superfície 14,6 km²
Densitat (2001) 135,9 hab/km²
Altitud 166 m
Coordenades 41°58'18"N, 2°37'18"E
Entitats de població 4

La Cellera de Ter és un municipi de la comarca de la Selva.


Taula de continguts

[edita] El municipi

El terme municipal de La Cellera de Ter, a la comarca de La Selva, té una extensió de 14,63 Km2 de superfície. Més de la meitat del terme és muntanyós i forma part de la carena oriental del massís de Les Guilleries. L'altra part la forma una plana fèrtil, voltada d'aigua, de poc més d'un quilòmetre d'amplada, vorejada pel Ter i la riera d'Osor.

El poble es troba a 166 mts. sobre el nivell del mar i dista 19 kms. De Girona, seu del bisbat, 12 kms de Santa Coloma de Farners, el partit judicial i cap de comarca, 30 kms d'Olot, 50 kms Vic i 102 kms de Barcelona, que són les vies tradicionals de la població.

El nucli urbà està situat al centre de la vall, al peu de la muntanya de Puigdefrou (843 mts. d'alçada) que, amb la seva silueta inconfusible, és l'accident geogràfic més representatiu del poble. Tot i això, la muntanya més alta és Sant Gregori (1.088 metres d'alçada). Darrera la muntanya hi trobem el vell Plantadís, a migjorn hi trobem el Pladavall i cap al Nord, el Plademunt i el Pasteral. Cal que parem atenció en aquest indret perquè és el lloc més conegut del municipi; aquí, el Ter, després de travessar les Guilleries i el Collsacabra i d'omplir els pantans de Sau, de Susqueda i del Pasteral, s'amanseix tot obrint-se a les planes de les comarques gironines.


[edita] Història

Els primers habitants d'aquestes valls es remunten a l'any 100.000 a.C. i l'any 833 ja apareix mencionada l'església de la parròquia de Sales (avui la Cellera) com a part dels privilegis que va rebre l'abat Teodosi del monestir de St. Medir del rei Carles el Calb.

Durant molt temps, els habitants de la vall van estar sotmesos a la batllia i jurisdicció del castell d'Anglès, regentat inicialment pels vescomtes de Cabrera i amb posterioritat pels Montcada i els Olmera. No obstant, el poder eclesiàstic, molt important en aquella època, continuava concentrat a la parròquia de La Cellera.

No fou fins l'any 1788, i després de no poques tibantors, que el poble de la Cellera de Ter assolí la seva independència municipal. Malauradament, el seu enclavament, clau per creuar el riu Ter, converteix la Cellera en pas obligat de regiments militars. Això converteix el municipi en escenari de batalles dins la Guerra de Separació de Catalunya, dins la Guerra del Francès, dins les Guerres Carlines fins i tot en plena Guerra Civil on és objectiu de les bombes dels Junkers alemanys.

Mica en mica el poble es va recuperant, i avui dia, amb la inauguració de la variant de la C63 i l'inici de les obres al Polígon Industrial, el poble veu amb il.lusió unes eines de millora per a un creixement continuat i un futur millor que el present.

[edita] La Fauna i la Flora del municipi

FAUNA

Tant al Ter com a la riera, la fauna és comuna a la comarca: el barb, la bagra, la carpa i l'anguila. En els darrers anys s'han introduït espècies noves com la truita. A les voreres i a les basses podem trobar granotes i serps d'aigua, algun escurçó, visons i tortugues. Amb sort, a la muntanya hi podrem veure algun esquirol, salamandra, mostela, teixó, gat salvatge, conill, guilla o senglar.

Als marges assolellats, no és rar veure-hi serps o algun llangardaix verd. L'avifauna està molt condicionada per les aus que van i vénen segons les estacions de l'any: orenentes, rossinyols, rupits, merles, cuetes... Les garses, les tòrtures i els coloms són espècies en progressió igual que les gavines i els esplugabous.

FLORA

L'orografia del terme fa que la vegetació sigui majoritàriament forestal. Alzina surera i arboç amb sotabosc de brucs, estepes i ginestes. A les fondalades més humides, trobem alzina amb el sotabosc característic de la zona. La roureda també és present en alguns indrets, però és el castanyer, amb les seves variants de perxada i baga, que omple la major part del terme. Aquest fou introduït ambans de la romanització i, provinent de l'altra banda del Mediterrani, durant anys ha estat una font de treball i riquesa gràcies a l'aprofitament que se n'ha pogut treure: castanyes, rodells, fusta, etc. A les riberes trobem: salzes, verns, acàcies... L'orella d'ós i l'herba de Sant Segimon les podem trobar si som bons observadors. També és un país de bolets, si el temps hi acompanya segons ens va poder constatar àmpliament l'estudiós Dr. Codina, fill il·lustre del poble.



[edita] Llocs d'interès

Església de Santa Maria de Sales de la Cellera

Església parroquial. Documentada al 833, formava part de les possessions del monestir de St. Medir. L'any 1080 era ja parròquia, i incloïa també el castell i el terme d'Anglès, que no gaudiren de parròquia pròpia fins al 1859. Molt afectada pels terratrèmols del s. XV, de l'antic edifici romànic en resta només la base quadrada del campanar. La reconstrucció, que va durar fins al s. XVII, consistí en el canvi d'orientació i l'allargament de l'edifici per l'oest, la reforma del campanar i, finalment, la construcció de la coberta i la façana definitives. Encara al s. XIX es va aixecar la capella dedicada a la Immaculada, amb una notable volta de rajol. Les destruccions del 1936 comportaren la desaparició del retaule barroc i de la imatge romànica de la Verge, entre d'altres elements artístics. L'edifici és d'estructura gòtica i la façana és barroca, molt senzilla, on destaca el porxo d'accés, amb columnes de pedra i coberta de fusta recentment restaurada.


Can Dalmau

Gran casal que també es coneix per can Clos, ja que aquesta família, procedent de la casa homònima del Plademunt, s'emparentà amb els Dalmau i hi passà a vuire. De planta irregular, l'edifici és fruit de diverses ampliacions. La part original, a la dreta, data de l'any 1601, i és una construcció de tres plantes i vessants a laterals, amb una porta de mig punt amb grans dovelles, finestres gòtiques d'arc conopial, lobulades i amb guardapols a la planta noble i una finestra amb llinda monolítica i dos lleons en relleu a les impostes a la planta baixa. A l'esquerra, perpendicular, hi ha una segona vivenda, aixecada entre els s. XVIII i XIX, d'estructura basilical, amb tres plantes i golfes


Coves del Puig d'en Guia

Immenses cavorques situades a prop de la presa del Pasteral.


El riu Ter


La riera d'Osor


Estació del Pasteral

Antiga estació del ferrocarril Girona-Olot, que fou el punt de sortida natural dels habitants de la vall de Susqueda. És un edifici de dues plantes i teulada a quatre vessants, les obertures són totes d'arc carpanell molt rebaixat i estan emmarcades amb rajoles sobresortides. En deixar de funcionar la línia fèrria fou tancada i més tard es va reaprofitar com a escola d'art, fet que ha contribuït a la seva conservació.


Jaciment de la Font del Baci

Descobert als anys setanta i catalogat per l'Associació Arqueològica de Girona, el jaciment consta de material lític divers tallat sobre rierenc, entre els que destaca un magnífic exemple de bifaç. Cronològicament, pertany al paleolític mig.


El sepulcre funerari del neolític


Restes d'un poblat ibèric



[edita] Enllaços externs


Aquest article sobre Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.
En altres llengües

Static Wikipedia (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu