Legió jueva
De Viquipèdia
La Legió jueva és un projecte que consistia en constituir un exèrcit jueu encarregat d'alliberar Palestina per a instal·lar-hi un Estat jueu. Aquest projecte va néixer durant la primera guerra mundial, però ha continuat sent sostingut fins als anys 1930.
La idea d'una força militar jueva combatent en els rangs aliats va néixer en l'esperit de Zeev Jabotinsky i Joseph Trumpeldor durant el mes de desembre de 1914. En el principi, tal força participaria en l'alliberament de Palestina en aquells moments sota domini de l'Imperi otomà.
Entre desembre de 1914 i març de 1915, diversos centenars de voluntaris van ser enrolats sota les ordres del tinent-coronel Patterson. Però l'Imperi britànic estava oposat a la seva implicació en els combats al front de Palestina i 562 homes sobre 650 van ser enviats sobre un altre front l'abril de 1915, a Gallipoli. La unitat hi obtindrà un cert renom però serà dissolta després de la tornada de Gallipoli, a finals de 1915.
Després de la dissolució, Jabotinsky durà a terme un intens treball de propaganda, tant amb la població jueva que viu a Anglaterra (en particular els immigrants de Rússia) com amb el govern anglès, obtenint-ne poc èxit.
El 1917, tanmateix, el govern britànic comença a ensenyar el seu interès per l'establiment d'una Llar Nacional Jueva a Palestina. Veure: Declaració Balfour.
L'agost de 1917, es crea el primer regiment jueu: el 38è batalló de fusellers de sa Majestat (l'anunci oficial del govern britànic data del 27 de juliol de 1917). Comprèn voluntaris de l'Imperi, així com un nombre important de Jueus originaris de Rússia. Aquest batalló serà seguit pels 39è i 40è batallons, amb un total de 5.000 homes a finals de 1918.
Aquestes unitats comencen a lluitar l'estiu del 1918 a la vall del Jordà sota el comandament del Major General EWC Chaytor (neozelandès). En aquesta data, Jerusalem ja ha estat presa (desembre de 1917). Però una part de Palestina encara roman sota control otomà.
Els tres batallons van ser dissolts el 1919 per l'hostilitat de comandament britànic cap a l'existència d'una unitat ètnica, partida entre una lleialtat formal a Anglaterra i una lleialtat política a les organitzacions sionistes.
La dissolució de les unitats jueves provocarà l'oposició dels sionistes d'esquerra i de dreta, que hi comptaven per recolzar el projecte sionista a Palestina.
La creació de les organitzacions armades sionistes en els anys 1920 i 1930 (en particular l'Haganah i l'Irgoun) s'ha fet en part en referència a aquest projecte.
