Maghara
De Viquipèdia
Maghara (nom que vol "les gorges") es una regió del sud-oest del Sinaí marcada pel Djebel Maghara, una petita muntanya rocosa d'una 150 metres d'altura, i pel Wadi Maghara, un riu sec que només corre quant plou bastant, a la dreta de la muntanya. La muntanya tenia mines de turqueses que foren explotades pels egipcis des l'Imperi Antic. A una plana entre el Wadi Quenaia i el Wadi Igna es situaven els allotjaments dels treballadors. Hi havia algunes esteles al costat de la muntanya on s'expliquen les expedicions d'alguns faraons de l'Antic Imperi, però avui han estat portades al Museu Arqueològic de El Caire i només resta la de Sekhemkhet, la mes alta. Maghara fou conquerida per Djoser i explotada des el començament de la III Dinastia. Es possible que es tragués també una mica de coure, probablement durant les dinastia IV i V. El període de màxima explotació de les mines sembla que fou durant el regnat d'Amenemhet III.
Al sud es trobaven les mines de Serabit al-Khadim que també foren explotades.
