Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Web Analytics
Cookie Policy Terms and Conditions Mahican - Viquipèdia

Mahican

De Viquipèdia

Els mahican eren una tribu índia algonquina, el nom de la qual volia dir “llop”, raó per la qual els anglesos els anomenaren Wolf Indians o bé River Indians. Els iroquesos els anomenaven “poble del pedernal”. Es dividien en cinc tribus: majikan, mechkintowoon, wawyachtonoc, westenhuck i wiekagjok.

Taula de continguts

[edita] Localització

Vivien originàriament als marges del riu Hudson i del llac Champlain, a l’Oest del Housatonic i sobre les muntanyes Catskill (Nova York). Actualment ocupen la reserva Stockbridge-Munsee a Shawano (Wisconsin).

[edita] Demografia

La seva parla s’extingí el 1930. El 1980 uns 500 vivien a Wisconsin, i d’altres a New London (Connecticut).

[edita] Costums

La seva cultura era la pròpia de les tribus dels boscos de l’est, i estaven relacionats amb els lenape i amb els pequots i massachusetts. Comprenien cinc divisions majors governades per sachems hereditaris assistits per consellers escollits. Vivien en baluarts (més coneguts com a fuertes) fortificats de vint a trenta cases d’escorça situades en els turons i envoltades d’estacades, així com aviles estacades situades entre els camps de moresc i el bosc. Arribaren a ocupar 40 viles al voltant de l’actual Albany, Nova York(aleshores Schodac). Anaven rapats i duien una cua de pèl a la coronilla, pantalons curts de dant i polaines. També creien en Manitu.

[edita] Història

Enemics irreconciliables de la Confederació iroquesa, ja ben aviat contactaren amb els swenneken (holandesos), amb els quals comerciaven juntament amb els anglesos, i de qui van obtenir mosquets per enfrontar-se als mohawk, però el 1664 aquests els expulsaren del seu terrritori i marxaren amb la banda Westenhuck, que vivia al Housatonic (Massachusetts). S’establiren en 40 viles als voltants de Schodac (Albany) i participaren en la Guerra del rei Felip. Però poc a poc anaren venent la terra als colons, tabé pressionats pels atacs mohawk, de manera que el 1736 van prendre el nom de Stockbridge, ja que hi havia fundat una missió índia on molts havien adoptat el catolicisme, i adoptaren membres d’altres tribus algonquines desaparegudes. Finalment, el 1756 s’uniren als oneida de Nova York i d’altres a Pennsilvània amb els lenape. Amb ells el 1822 s’uniren amb el grup de Pennsilvània a Wisconsin, on els concediren una reserva. En la seva novel·la El darrer mohicà, James Fenimore Cooper va confondre els mahican amb els mohegan, una fracció del poble pequot, i el seu cabdill, Uncas, va existir realment, però no té res a veure amb el personatge de ficció.

[edita] Enllaços

[edita] Bibliografia

  • Brasser, T. J. (1978). Mahican. In B. G. Trigger (Ed.), Northeast (pp. 198-212). Handbook of North American Indian languages (Vol. 15). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Campbell, Lyle; & Mithun, Marianne (Eds.). (1979). The languages of native America: Historical and comparative assessment. Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-74624-5.
  • Campbell, Lyle; & Mithun, Marianne. (1979). Introduction: North American Indian historical linguistics in current perspective. In L. Campbell & M. Mithun (Eds.), The languages of native America: Historical and comparative assessment (pp. 3-69). Austin: University of Texas Press.
  • Conkey, Laura E.; Bolissevain, Ethel; & Goddard, Ives. (1978). Indians of southern New England and Long Island: Late period. In B. G. Trigger (Ed.), Northeast (pp. 177-189). Handbook of North American Indian languages (Vol. 15). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • Goddard, Ives. (1978). Eastern Algonquian languages. In B. G. Trigger (Ed.), Northeast (pp. 70-77). Handbook of North American Indian languages (Vol. 15). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • Goddard, Ives. (1979). Comparative Algonquian. In L. Campbell & M. Mithun (Eds.), The languages of native America: Historical and comparative assessment (pp. 70-132). Austin: University of Texas Press.
  • Goddard, Ives. (1996). Languages. Handbook of North American Indians (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-1604-8774-9.
  • Goddard, Ives. (1999). Native languages and language families of North America (rev. and enlarged ed. with additions and corrections). [Map]. Lincoln, NE: University of Nebraska Press (Smithsonian Institute). (Updated version of the map in Goddard 1996). ISBN 0-8032-9271-6.
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X (pbk).
  • Salwen, Bert. (1978). Indians of southern New England and Long Island: Early period. In B. G. Trigger (Ed.), Northeast (pp. 160-176). Handbook of North American Indian languages (Vol. 15). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • Simpson, J. A.; & Weiner, E. S. C. (1989). ["Mohican" entry]. Oxford English Dictionary. Oxford: Clarendon Press. (Online version).
  • Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution.
  • Trigger, Bruce G. (Ed.). (1978). Northeast. Handbook of North American Indians (Vol. 15). Washington, D. C.: Smithsonian Institution.
Static Wikipedia 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu