Mandala

De Viquipèdia

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

No neutral. Massa primeres persones i coses "ideals"

Un mandala, literalment «cercle» o «roda» en sànscrit, és un dibuix, pintura o baix relleu normalment amb trets geomètrics que es desenvolupa a partir d'un punt central o axial fins a formar normalment una figura circular o concèntrica. S'hi poden trobar punts o eixos de simetria de manera que tot el dibuix està subordinat i equidistant respecte d'aquest punt central.

Als mandales, se'ls dona una significació mística i simbòlica.

Mística: Representen un tot i una unitat alhora. Amb el seu centre i les seves polaritats positives i negatives, totalment relacionades formant una dansa al voltant del centre. Podem arribar a la reflexió que el món i moltes de les figures que composen la vida són circulars o esfèriques. Ex: la terra, les partícules, les cèl·lules, els planetes, les pedres dels rius, el circuit del sistema solar, les galaxies... tot, absolutament, són mandales.

Simbòlica: Simbolitzen tot l'univers, explica la seva aparició, la seva existència i la seva desaparició. A tots els mandales la manifestació principal es troba en el centre; el seu objectiu és servir d'instrument de contemplació i de concentració, i els seus elements bàsics són figures geomètriques contraposades i concèntriques. El cercle exterior té sempre una funció unificadora.

Els llibres de mandales generalment obren camins cap a la reflexió sobre el món i sobre un mateix. N'hi ha de diferents orígens i són ideals per a la meditació. Pintar un mandala ens pot informar, entre altres coses, dels nostres estats d'ànim i de les nostres inquietuds. Ens hem d'autoconèixer molt bé per a llegir un mandala correctament i entendre què som i què ens manca. Mai hem d'anar a buscar en el mandala només la vessant estètica; el què ens importa, és el què ens suggereix a nosaltres mateixos la figura i el perquè ho pintem. El mandala representa funcions tant meditatives com relaxants.

S'utilitzen tant en l'edificació arquitectònica (baix relleus, rajoles, pintures, rosetons ...) com en les produccions plàstiques budistes.

[edita] El mandala i el budisme

Monjos lames confeccionant un Mandala de Kalachakra

Mandala de Kalachakra significa en sànscrit «roda del temps».o «roda de la vida». És un mandala que els lames confeccionen amb sorra de colors. Una de les seves característiques es la no permanència del mateix, es construeix (normalment hi asisteix el Dalai-Lama que és qui col·loca el primers grans de sorra en el centre), els monjos el segueixen construïnt mentre mediten sobre el seu significat, es realitza l'ofrena un cop acabat i posteriorment es procedeix a la seva dissolució, donat que tot és transitori i mutable.

Al Mandala de Kalachacra hi trobem representat el palau de cinc nivells on resideix la divinitat Kalachakra i la seva consort Vishvamata, que simbolitzen la compassió i la saviesa. S'hi representen també les altres 722 divinitats menors. Segons l'antiga tradició budista, aquest mandala conté tres únics i simultanis cercles en què se'ns mostra una completa visió cosmològica de l'univers, una descripció detallada de la natura humana i finalment un camí per assolir, mitjançant la reflexió, la saviesa i la compassió, una pau universal.