Manuel Curros Enríquez
De Viquipèdia
Manuel Curros Enríquez (Celanova, Orense 1851 - l'Havana 1908) fou un escriptor gallec en llengua gallega, un dles promotors del Rexurdimento amb Rosalía de Castro i Eduardo Pondal. Fou col·laborador assidu en la premsa liberal, són molt notables les seves cròniques de la guerra Carlina (1875). L'any 1894 emigrà a l'Havana, on col·laborà en el "Diario de la Marina", i el 1904 tornà a Espanya. És molt abundant la seva producció castellana, bé que, en part, es tracta de poemes de circumstàncies. Escriví en castellà una novel·la (Paniagua y compañía), obres teatrals (El Maestre de Santiago i El padre Feijoo) i nombrosos poemes. La part més significativa de la seva obra correspon, però a la producció en gallec.
La publicació d'Aires da miña Terra (1880) provocà la reacció del bisbe d'Ourense i el segrest de l'edició. Ell en fou condemnat a dos anys de presó i multa, però fou absolt quan apel·là. La condemna es basava en el fet que eren inclosos en el llibre poemes com Mirando ó chao, A igrexa fria i Pelegrinos a Roma, considerats blasfems. La tendència anticlerical de Curros s'accentuà després del procés, i el 1888 publicà el llarg poema O divino sainete, paròdia de la Divina Comèdia, que prengué com a pretext el pelegrinatge catòlic a Roma amb motiu del jubileu de Lleó XIII. El 1894 marxà a l'Havana, on fundà el diari La Tierra Gallega, suspès sovint per donar suport els autonomistes cubans. Greument malalt, va morir el 1908 i les seves restes foren traslladades a Galícia.
La crítica religiosa de Curros se centrà en les fallades de l'Església com a institució, i en aquest sentit la seva obra ha estat valorada recentment, fins i tot des de l'angle catòlic. El seu llenguatge, més depurat que el de Rosalía de Castro, suposà un avenç considerable en la fixació del gallec com a llengua literària.
[edita] Obres
- Cantiga (1869)
- A virxe do cristal (1877)
- Unha boda en Einibó
- O Gaiteiro
- Aires da miña terra (1880) recompilació dels poemes anteriors.
- O divino sainete (1888)
