Maria Cristina d'Espanya
De Viquipèdia
Maria Cristina d'Espanya, comtessa Marone (Madrid 1911 - 1996. Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial.
Nascuda al Palau Reial de Madrid l'any 1911 era filla del rei Alfons XIII d'Espanya i de la princesa Victòria Eugènia de Battenberg. La infanta era néta del rei Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria per part de pare mentre que per via materna ho era del príncep Enric de Battenberg i de la princesa Beatriu del Regne Unit.
Partí junt amb la seva família el dia 15 d'abril de 1931 cap a un incert exili que els conduí primer a França i posteriorment a Roma on conegué el que seria el seu espòs i amb el qual es casà l'any 1940. Enrico Marone-Cinzano, creat comte Marone pel rei Víctor Manuel III d'Itàlia, descendia d'una família de l'alta burgesia de la Llombardia dedicada a la indústria dels vermuts.
La parella tingué quatre filles:
- SE Victòria Marone-Cinzano, nada a Roma el 1941. Es casà amb el vuitè comte de Villapaterna, Jose Carlos Alvarez de Toledo y Gross.
- SE Joana Marone-Cinzano, nada a Roma el 1943. Es casà en primeres núpcies amb Jaime Galobart y Satrustegui i en segones núpcies amb Luis Sanchez Merlo y Ruiz.
- SE Maria Teresa Marone-Cinzano, nada a Roma el 1945. Es casà amb Jose Maria Ruiz de Arana y Montalvo de Brenes, duc de Baena i cinquè marquès de Brennes.
- SE Anna Marone-Cinzano, nada a Roma el 1948. Es casà en primeres núpcies amb Gian Stavro Santarosa i en segones núpcies amb el diplomàtic Fernando Schwartz y Giron.
Maria Cristina trepitjà de nou terres espanyoles i fins i tot hi habità llargues temporades però mai decidí canviar definitivament la residència. Morta l'any 1996 a la residència de la comtessa de Barcelona a Madrid fou enterrada amb honors d'infanta al Monestir de Sant Lloreç de l'Escorial i transportada posteriorment al panteó de la família Marone a Itàlia.