Mauritània Cesariense
De Viquipèdia
La Mauritània Cesariense (Mauritania cesariensis) fou una província romana equivalent a la actual Algèria occidental i central, fins el riu Ampsaga.
El seu límit oriental era el riu Ampsaga (Wadi al-Kibir), que separava la província de la Numídia; el seu límit occidental era el riu Mulucha, que separava la província de la Mauritània Tingitana.
Els rius principals (d'est a oest) eren l'Ampsaga (Wadi al-Kibir), Usar, Chinalaph i Mulucha.
Els ports principals eren: Igilgili (Djidjelli), Saldae Portus (Bugia) , Rusucurrium (Tedlez), Iol (després Cesarea, moderna Cherchel), Cartenna (Tenes), Murustaga (Mostagenem), Arsenaria (Arzan) Quiza (Oran), Portus Magnus (Mars al-Kebir) i Acra (Isghun).
Abans de l'establiment de la província ja es van fundar colònies romanes: Cartenna, Gunugi, Igilgili, Ruscaniae, Rusazus, Salde, Succabar i Tubusuptus. Al establir-se la província l'any 42, Claudi va fundar dos colònies: Oppidium Novum, i Cesareia o Cesarea (capital de Juba II) que era l'antiga Iol a la que Juba II havia rebatejat en honor del seu patró August. En temps de Nerva es va fundar Sitifis; i mes tard Arsenaria, Bida, Siga, Aquae Calidae, Quiza, Rusucurrium, Auzia, Gilva, Icosium i Tipasa. Algunes ciutats es van convertir en municipis i en “oppida Latina”.
Ptolemeu esmenta a la Cesariense els següents pobles o tribus:
- Toduces (Toducae, Τοδοῦκαι), a l'esquerra de l'Ampsaga
- Cedamusis (Coedamusii, Κοιδαμούσιοι), al nord dels anteriors
- Mucuns (Mucuni, Μουκοῦνοι), al nord dels anteriors, a la costa i estesos mes enllà del riu Ampsaga
- Quitues (Chituae, Χιτοῦαι), a l'oest dels anteriors
- Tulensis (Tulensii, Τουλήνσιοι), a l'oest dels anteriors
- Baniurs (Baniuri, Βανίουροι), al costat dels anteriors
- Macures (Machures, Μαχοῦρες), al sud dels anteriors
- Salasis (Salassii Σαλάσσιοι) al costat dels anteriors
- Malcubis (Malchubii Μαλχούβιοι) al costat dels anteriors
- Macurebs (Macchurebi, Μακχουρῆβοι), al nord-oest dels Tulensis, a la costa
- Macusis (Machusii, Μαχούσιοι), a l'oest dels anteriors
- Màzics (Mazices, Μάζικες), al sud dels anteriors
- Banturaris (Banturarii, Βαντουράριοι), al sud dels anteriors
- Aquensis (Aquensii , Ἀκουήνσιοι)
- Micens (Myceni, Μυκῆνοι)
- Macures (Maccures, Μακκοῦραι)
- Enabases (Enabasi, Ἐνάβασοι)
- Nacmusis (Nacmusii, Νακμούσιοι)
- Elulis (Elulii, Ἠλούλιοι)
- Tolotes (Tolotae, Τολῶται)
- Driites (Dryitae, Δρϋῖται)
- Sores (Sorae, Σῶραι)
- Taladusis (Taladusii, Ταλαδούσιοι)
En època cristiana Notitia esmenta al menys 170 seus de bisbes entre la Cesariense i la Tingitana.
Al segle IV la Cesariense depenia de la diòcesi d'Àfrica i s'havia dividit en Mauritania Prima o Mauritània Sitifiense, i Mauritania Secunda o Mauritània Cesariense. Aquesta darrera va quedar formada per la part occidental de la província.
Va ser conquerida pels vàndals el 429. Reconquerida en part pels bizantins el 534 va formar la província Mauritania Prima. Va passar als àrabs vers el 700.
