Maximilià I de Baviera
De Viquipèdia
Maximilià I de Baviera (Múnic 1573 - Ingolstadt 1651). Duc de Baviera i primer elector de Baviera. Fou sobirà del territori bavarès des de 1695 fins a 1651.
Nat a Múnic el dia 17 d'abril de 1573. Fill del duc Guillem V de Baviera i de la princesa Renata de Lorena. Per via paterna era nét del duc Albert IV de Baviera i de l'arxiduqessa Anna d'Àustria; mentre que per via materna ho era del duc Francesc I de Lorena i de la princesa Cristina de Dinamarca.
L'any 1595 es casà en primeres núpcies amb la princesa Elisabet Renata de Lorena, filla del duc Carles III de Lorena i de la princesa Clàudia de França. La parella no tingué descendència i Elisabet Renata morí a Múnic l'any 1634.
Pocs dies després de la mort de la princesa Elisabet Renata de Lorena, Maximilià contragué matrimoni en segones núpcies amb l'arxiduquessa Maria Anna de Baviera, filla de l'emperador Ferran III, emperador romanogermànic i de la princesa Maria Anna de Baviera. La parella tingué un únic fill:
- SM l'elector Ferran I Maria de Baviera, nat a Múnic el 1636 i mort a Múnic el 1679. Es casà amb la princesa Adelaida Enriqueta de Savoia.
- SAR el príncep Maximilià Felip de Baviera, nat a Múnic el 1638 i mort a Múnic el 1705. Es casà amb la princesa Maurícia de Latour d'Auvergne.
Educat en un estricte ambient catòlic a la Universitat d'Ingolstadt, començà a prendre part en el govern bavarès l'any 1591. L'any 1595 esdevingué duc de Baviera després de la renúncia del seu pare, el duc Guillem V de Baviera.
Amb el seu ascens al tro comença una etapa de gran activitat diplomàtica en què Baviera inicià un paper preponderant. Des d'un inici, Maximilià I mostrà la seva ferma voluntat d'engrandir el ducat i per això manà l'ampliació de la Residenz de Múnic. Alhora inicià una política de modernització de l'exèrcit i capacitació de la seva elit directiva en raó d'un possible enfrontament armat a Alemanya.
Malgrat tot, Maximilià I s'havia mostrat recelós d'exercir influència a Alemanya fins l'any 1607. L'any 1607, les tropes bavareses ocuparen la ciutat lliure de Donauwörth per ordres de l'emperador després que els ciutadans protestants d'aquesta ciutat haguessin expulsat als catòlics. Maximilià, a més a més, ordenà fortes mesures de repressió en contra dels protestants. Ràpidament alguns prínceps protestants es mostraren molestos i formaren la Unió Protestant que pretenia ser l'equivalent de la Lliga Catòlica. La Unió Protestant financià la formació d'un exèrcit que en un primer moment optà per una política de defensa més que no pas d'atac.
L'any 1619 Maximilià I refusà presentar-se com a candidat al tro imperial. Com a conseqüència de la guerra bohemià que porta a l'elector Frederic V, elector palatí al tro de Praga l'any 1618, Maximilià firmà un seguit de tractats amb l'emperador Ferran II, emperador romanogermànic que li asseguraven importants guanys territorials a canvi d'ajuda als Habsburg. Per tal d'assegurar-se la victòria, Maximilià firmà un tractat de neutralitat amb la Unió Protestant i ocupà l'Alta Àustria per assegurar-se el compliment del tractat amb Ferran II. Així, l'any 1620, Maximilià I s'enfrontà amb Frederic V, elector palatí i el derrotà a la Batalla de la Muntanya Blanca.
Tot i el tractat de neutralitat firmat amb la Unió Protestant, les tropes de Maximilià ocuparen el Palatinat i l'any 1623 es féu investir amb la dignitat electoral. Amb totes aquestes campanyes Maximilià I obtingué l'Alt Palatinat a canvi de retornar a l'emperador l'Alta Àustria.
A partir d'aquest moment, el protagonisme de Maximilià en les qüestions interiors d'Alemanya perderen força. D'una banda, l'any 1630 significà l'inici de la preponderància protestant, i de l'altra, el Tractat de Fointenebleau de 1631 que garantia la neutralitat bavaresa no fou complert pel rei francès.
Així, l'any 1632 les tropes sueques ocuparen la ciutat de Múnic i Maximilià hagué de retornar a l'obediència imperial i a sotmetre's, militarment parlant, a les ordres de Wallenstein que havia tornat al servei de l'emperador després que hagués estat expulsat a iniciativa del propi Maximilià. L'acostament de Maximilià a l'òrbita imperial féu que es maridés en segones núpcies amb l'arxiduquessa Maria Anna de Baviera.
L'any 1647, Maximilià I firmà amb Suècia i França el Tractat d'Ulm. Complicacions amb l'emperador Ferran III, emperador romanogermànic feren que Baviera fos ocupada de nou i que les tropes de Maximilià fossin derrotades a Zusmarshausen.
El Tractat de Westfàlia de 1648 assegurà els guanys territorials de Baviera amb la inclusió de l'Alt Palatinat als territoris de Maximilià. Alhora assegurà la dignitat electoral que es mantingué en el si de la seva família fins a l'extinció de l'Imperi el 1803.
Maximilià I morí el dia 27 de setembre de 1651 a la ciutat bavaresa d'Indolstadt. Posteriorment fou enterrrat a l'Església de Sant Miquel de Múnic.
