Menkaure

De Viquipèdia

Menkaure mes conegut per Micerí del grec Micerinos, fou un faraó de la dinastia IV de l' antic Egipte que va governar des vers el 2430 al 2410 aC.

El seu nom d' Horus fou Ka o Kakhet o Hornub, el seu nom nebti fou Ka o Kanebti o Menkara o Menkaure; el seu nom d' Horus d'or fou Neterbiknebu o Neternebuneter; i el seu nom de Sa Ra fou Menkara o Menkaure. Manethó l’esmenta com Mykerinos. Altres transcripcions del seu nom son: Her, Ka, Kakhe, Kaket, Kakhet, Khakhet, Ke, Kekhet, Kekures, Menkheres, Menkare, Menkaura, Menkhara, Menkhare, Menkhaura, Menkure, Minqaus, Micerinus, Mikeri i Mikerinos

Va succeir al faraó Bakka o Baufre, que podria haver estat el seu cosí o el seu oncle. El seu període de regne fou d’uns 18 anys segons el Papir de Torí, el que sembla correspondre a les troballes arqueològiques. La Pedra de Palerm diu que va fer l’onzè cens dels ramats el que voldria dir que el seu regnat fou de almenys 20 anys, probablement vers 22. L’estimació de 63 anys donada per Manethó es exagerada.

El seu pare fou Khefren i la seva mare la reina Khamerernebti I. Es va casar amb Khamerernebti II que seria sa germanastre. Fill comú fou Khunre o Khuenre, que va morir jove. Va tenir al menys altres dues dones amb una de les quals va néixer el successor Shepseskaf, i amb l’altra a una filla anomenada Khentkawes, suposada mare d'Userkaf, fundador de la dinastia cinquena. Un possible príncep de nom Sekhemre podria haver estat també fill de Menkaure.

L’esmenta com a rei el Papir de Torí però no el fa successor directe del pare. Una inscripció del Imperi mitjà al Wadi Hammamat inclou els noms dels faraons: Khufu, Djedefre, Khafre, Hordedef i Baufre i deia que Hordedef i Baufre van regnar després de Khafre. L’enigma encara no esta ben resolt pel que fa a Hordedef mentre que Baufre efectivament seria un faraó posterior a Khafre i anterior a Menkaure.

Dels texts de l’època es sap que els alts oficials disposaven de molts privilegis (mes que mai). A les tombes dels oficials s’han trobat moltes estatues amb inscripcions i també algunes gravades a la pedra. A la tomba del oficial Debhen una inscripció esmenta l’amabilitat de Menkaure, i que li va demanat permís per bastir la seva tomba prop de la del rei, i aquest li va concedir el permís i fins i tot li va donar algunes pedres de la cantera reial de Tura; també descriu com el rei es va parar pel camí i va inspeccionar les altres piràmides, i llavor esmenta el nom de la Piràmide de Hr (Her) que podria ser el nom del lloc on es van bastir; el nom Hr també apareix a la tomba a Giza d’un funcionari anomenat Urkhuu encarregat d’un terreny pertanyent a la "piràmide de Hr"

També se sap que Menkaure va obrir el palau reial als fills dels alts oficials, que van ser criats junt amb els propis fills o familiars mes directes del rei. El Palau reial sembla que estava situat prop de la piràmide.

Va explotar les canteres d'Assuan i va dirigir alguna expedició al Sinaí

El nom de Menkaure fou trobat també en escarabats de la dinastia XXVI.

Un total de sis estatues de Menkaure foren trobades per l’arqueòleg americà Reisner el 1910 entre elles una estàtua del faraó amb una reina que es suposa podria ser Khamerernebti II per que es la única reina que es coneix, però sembla que hi va haver altres dones i podria ser una d’elles. Altres peces del faraó son un bust d’alabastre i parts de quatre estatues mes es van trobar el 1908 a la Vall del Temple.

Es coneixen dos inscripcions trobades al seu complex funerari: Un decret amb el nom d'Horus de Merenre (de la dinastia VI) que establia que la Vall del Temple va estar en us fins la final del Antic Regne; i un decret de Pepi II en el que es donaven privilegis als sacerdots de la piràmide de Menkaure (que suposadament eren els encarregats de mantenir el culte del faraó).

Heròdot diu que era fill de Khufu i que un oracle de Buto va predir a Menkaure que moriria sobtadament al cap de 6 anys de regnat i per això el faraó va començar a beure molt i a gaudir al màxim de la vida, però després va viure i regnar 12 anys; també esmenta que la seva filla es va suïcidar en vida del pare i que fou enterrada en un taüt de fusta que encara es conservava al seu temps. En general segons Heròdot fou un sobirà mes estimat que el seu pare i el seu avi.

Va construir com a monument funerari la Piràmide que porta el seu nom, Piràmide de Micerí, però que el va batejar com "Menkaure es diví". La piràmide es menys gran que la del seu pare i avi i esta encaixonada entre 16 capes de granit. Volia també cobrir-la de granit però va morir abans de fer-ho. El complex fou acabat pel seu fill Shepseskaf. Al conjunt hi havia temples, capelles, cases per sacerdots, un palau i altres edificis, però mes tard, segurament en el primer període entremig. Uns anys després es va establir el culte a Menkaure i s’hi van fer afegits als temples durant les dinasties V i VI. A la piràmide hi diu que va morir el dia 23 del mes quart del estiu, però la inscripció fou feta en temps de Khaemwas, fill de Ramsès II. El nom del faraó fou trobat pintat a la cambra d’enterrament d’una de les piràmides subsidiàries. Hi havia un sarcòfag però l’esquelet era d’una dona jova. Aquest sarcòfag es va enfonsar a la mar el 13 d'octubre de 1838 quant era transportat pel Mediterrani. Es conserva la tapa de fusta del taüt, que porta el nom i títols del faraó. El complex fou dedicat als deis Re, Hathor i Horus. El historiador Al-Makrizi, segles després, va donar a la piràmide el nom de Piràmide roja per el granit d’aquest color.

Fou deïficat després de la seva mort. El seu successor fou el fill Shepseskaf.