Mokq
De Viquipèdia
Mokq fou el nom armeni de la regió de nom clàssic Moxoene. Estava situada al sud dels Reshtuniq (el qual forma la part sud del llac Van) i al nord de Kordukq (Gordiene). La part oriental constituïa la província d'Aliovit. La ciutat principal era Mokq, al nord de la regió i al sud-oest de Manazkert.
Els districtes de la província eren:
- Arvenitz Tzor
- Ishots Gavar
- Miusishair
- Ishair
- Arkayi Gavar
- Mokq
- Djermadzorq
- Arandznaq
- Argastovit
Fou regida per una família armènia, els Mokqatsi dels que alguns membres del segle V són coneguts: Sura (vers el 390 quan la família fou eliminada temporalment del poder), Atom (vers 415), Artak (vers 445) i Ohan (vers 480). Un Vardik governava vers el 640.
A la segona meitat del segle VII estava sota control del governador musulmà d'Armènia, i grups àrabs es van establir a la vora del llac Van, però no a Mokq. Probablement va passar als Bagràtides en temps del príncep Ashot I Msaker però d'aquesta època no se sap gairebé res. Quan l'ostikan Yusuf ben Abu Said ben Marwazi (851-852) va assolar el Taron i regions adjacents els seus habitants es van refugiar a Mokq, que llavors posseïa Sembat I Ablabas Bagratuni, fidel al Califa, però que fou empresonat el 854. Més tard apareix en mans d'un Sembat Bagratuni, que es suposa era un dels seus fills (i per tant germà del rei Ashot I el gran), i vers el 880 de Mushel Bagratuni, fill d'aquest Sembat, a qui pretenia arrabassar-lo un dels tres prínceps de Vaspurakan, que havia rebut el seu principat "i tot el que pogués obtenir a Mokq".
Després va venir la guerra amb Gurgen de Mardastan, que havia atacat Vaspurakan però es va fer la pau i es va retirar als seus feus, amb residència a la fortalesa de Kanguar, i seguidament es va dedicar a fer la guerra a Mushel que va morir en combat (vers 896), però com que Gurgen va morir poc després de la caiguda d'un cavall (vers 897), Mokq va conservar la dinastia ja que Mushel fou succeït pel seu fill Grigor.
Durant gairebé tot el segle IX fou territori sotmès als ostikans de Dwin, i des del 885 al rei Ashot I el gran i el seus successors.
No torna a aparèixer fins el 975 quan governava un príncep de nom Zaphranik i filiació desconeguda, que es va oposar sense èxit al domini bizantí. Amb la derrota de Bardas Skleros el 978 la regió va passar a domini bizantí.
[edita] Prínceps bagràtides de Mokq
- Sembat Bagratuni v. 854-880
- Mushel Bagratuni v. 880-896
- Grigor Bagratuni 896-vers 918.
- Desconeguts 918-v. 970
- Zaphranik vers 975
vegeu: Moxoene
