Monestir de Sant Cugat
De Viquipèdia
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina situada a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès. El monestir, construït entre els segles IX i XIV, destaca pel seu impressionant claustre. Va ser el monestir de major importància de tot el comtat de Barcelona.
Taula de continguts |
[edita] Història
Els orígens del monestir se situen en el segle IX quan es va decidir unir l'església que contenia les restes de Sant Cugat amb una fortificació annexa. La petita església, construïda el segle V, era un petit recinte de planta quadrada al voltant de la qual es creu existia ja una comunitat de monjos. No obstant això, no es tenen notícies documentades de la seva existència fins l'any 878.
En els inicis del segle X la importància del monestir comença a ser notable. Els abats de Sant Cugat prenien part en actes de rellevància i les possessions de la comunitat s'amplien arribant a tenir terres des de la zona del Penedès fins a la del Montseny. L'any 985, l'atac de les tropes sarraïnes capitanejades per Almansor va afectar al monestir encara que no hi va causar danys excessivament greus. L'abat que regia el monestir en aquesta època, Odó, va iniciar les obres de reconstrucció del cenobi.
A la fi del segle XI, Berenguer Ramon II va disposar que el monestir quedés sotmès al de Sant Ponç de Tomieres, a la zona de la Provença; això va crear discrepàncies entre els monjos de Sant Cugat. L'abat de Sant Ponç es va traslladar fins al monestir català i aquells monjos que estaven en desacord amb la seva gestió en foren expulsats. No obstant això, el bisbe de Barcelona va reclamar els seus drets sobre el monestir que va tornar a quedar sotmès a la diòcesi barcelonina.
Va ser en aquest període quan més es van ampliar els dominis de Sant Cugat. Van quedar subjectes al mateix els monestirs de Santa Cecília de Montserrat, Sant Llorenç de Munt, Sant Pau del Camp, Sant Pere de Clarà i el de Sant Salvador de Breda.
A mitjan del segle XII es van iniciar les obres de construcció d'un nou monestir. Es va ampliar l'església existent en una obra que es va perllongar en el temps, ja que la seva construcció no va finalitzar fins l'any 1337.
L'any 1350 es van iniciar les obres de fortificació del monestir. El rei Pere III va ampliar aquesta fortificació afegint algunes torres de guàrdia. Per millorar l'abastament del monestir amb aigua al segle XIV també es va construir un aqüeducte, del qual avui encara es preserva el pont de Can Vernet.
No obstant això, en aquest període es va iniciar el declivi de Sant Cugat. L'abat Pere Busquets va suprimir l'elecció directa de l'abat per part dels monjos del monestir. Els nous abats eren nomenats des de la diòcesi i alguns d'ells ni tan sols visitaven el monestir. Encara que es van seguir realitzant algunes obres, Sant Cugat ja no tenia el poder d'antany.
Durant la Guerra de Successió Espanyola, el monestir va ser ocupat per les tropes de Arxiduc Carles, ocupació que hi va causar greus desperfectes. S'hi va dur a terme una restauració que va finalitzar el 1789.
El 1835 els monjos van abandonar el monestir; l'abandó va ser causat en part per la llei de desamortització que obligava als ordes religiosos abandonar les seves pertinències, i en part per l'assalt d'un grup d'habitants de la zona. Sant Cugat va quedar abandonat fins al 1851, any en el qual la Comissió de Monuments Històrics va decidir restaurar-lo. El 1931 va ser declarat Monument Històric Artístic.
[edita] Abats del monestir
| segle VIII | abats no documentats [1] | |
| 785–818 | Deodat (presumiblement elegit per Carlemany) |
|
| segle IX | 820–835 | Abrabald |
| 836–850? | Sunifred | |
| … | … [2] | |
| 857?–866 | Donadéu | |
| 866–868 | Otger | |
| … | … | |
| 874–878 | Odiló | |
| abats documentats | ||
| 878–895 | Ostrofed (el primer abat esmentat en el abaciologi del monestir) |
|
| … | … | |
| segle X | 904–917 | Donadéu |
| … | … | |
| 942 | Barceló | |
| 944–954 | Gotmar | |
| 955 | Guillemó | |
| 956–968 | Landeric Bonhome | |
| 969–973 | Ponç | |
| 974–985 | Joan | |
| 986–1010 | Odó (bisbe de Girona) |
|
| segle XI | 1010–1050 | Guitard |
| 1051–1063 | Andreu Sendred | |
| 1064 | Guillem de Cervelló | |
| 1064 | Otger Domnuç | |
| 1065–1086 | Andreu Riculf | |
| 1087–1089 | Pere | |
| … | … | |
| 1091–1103 | Berenguer Folc (bisbe de Barcelona) |
|
| segle XII | 1103 | Ramon de Montcada |
| 1103–1108 | Renard | |
| 1108–1109 | Ot | |
| 1109–1131 | Roland Oliver | |
| 1131–1145 | Ermengol | |
| 1145–1146 | Guerau de Castellet | |
| 1147–1150 | Alerand de Sarrià | |
| 1151–1173 | Ramon de Sentmenat | |
| 1174–1205 | Guillem d'Avinyó | |
| segle XIII | 1205–1211 | Berenguer de Santa Oliva |
| 1211–1219 | vacant | |
| 1220–1225 | Ramon de Banyeres | |
| 1226–1232 | Arnau de Palou | |
| 1232–1255 | Pere d'Amenys | |
| 1255–1261 | Pere de Torroella | |
| 1261–1276 | Pere Feliu | |
| 1277–1294 | Guerau de Clasquerí | |
| 1294–1298 | Guerau de Santmartí | |
| 1298–1306 | Ponç Burguet | |
| segle XIV | 1306–1339 | Galceran de Llobets |
| 1339–1348 | Bernat de Vallseca | |
| 1348–1350 | Arnau Ramon de Biure (Fou assassinat per Berenguer de Saltells) |
|
| 1351–1385 | Pere Bosquets | |
| abats d'elecció papal | ||
| 1385–1394 | Bernado Tereni | |
| 1394–1398 | Joan Ermengol | |
| 1398–1408 | Berenguer de Rajadell | |
| segle XV | 1409–1411 | Dalmau de Cartellà |
| 1411–1415 | Jaume de Montcorb | |
| 1416–1419 | Bernat Astruc | |
| 1420–1430 | Joan de Tries | |
| 1431–1450 | Pere | |
| 1451–1461 | Pere Sort | |
| 1461–1471 | Antoni Alemany | |
| abats comendataris | ||
| 1471–1473 | Pere (cardenal de Sant Sixt) |
|
| 1473–1479 | Esteve (cardenal de Sant Adrià) |
|
| 1479–1508 | Gaufred Sort | |
| segle XVI | 1508–1519 | Alfons d'Aragó (arquebisbe de Saragossa) |
| … | … | |
| 1521–1522 | Joan Llàtzer Serapica | |
| 1522–1529 | Enric de Cardona i Entíquez (cardenal de Sant Marcello i arquebisbe de Mont-real de Sicília) |
|
| 1530–1534 | Alessando Cesarini (cardenal de Santa Maria in Via Lata) |
|
| 1534–1538 | Jaume Paratges | |
| 1539–1558 | Pere Despuig | |
| abats de patronal reial | ||
| 1561–1573 | Lluís de Cervelló | |
| 1573–1589 | vacant | |
| 1589–1590 | Miquel Quintana | |
| … | … | |
| 1595–1617 | Miquel d'Eimeric (abans abat de Lavaix) |
|
| 1618–1640 | Francesc d'Erill i Sentmenat (abans abat de Cuixà) |
|
| … | … | |
| segle XVII | 1645–1652 | Gaspar Sala i Berard (elegit per Lluís XIII de França) |
| … | … | |
| 1656–1659 | Gispert Amat i Desbosc | |
| 1659–1670 | Gaspar Sala i Berard (retorna de França després del tractat dels Pirineus) |
|
| … | … | |
| 1674–1694 | Francesc Bernat de Ponts (abans abat de Besalú) |
|
| … | … | |
| 1696–1711 | Baltasar de Montaner i Sacosta (abans abat de Galligants i després arquebisbe de Mèxic) |
|
| … | … | |
| segle XVIII | 1713–1726 | Antoni de Solanell i Montellà |
| … | … | |
| 1728–1736 | Josep de Llupià i Roger (després bisbe de Lleó) |
|
| 1736–1746 | Francesc de Serra i de Portell (abans abat de Breda) |
|
| 1746–1782 | Bonaventura de Gaiolà i de Vilosa (abans abat d'Amer) |
|
| 1782–1788 | Eustaquio de Azara i de Perera | |
| 1788–1818 | Josep Gregori de Montero i d'Alòs (abans abat de Ripoll) | |
| segle XIX | 1816–1830 | Andreu Casau i Torres |
| 1830–1835 | Lino Matías Picado y Franco (abans abat de Sant Joan de la Penya) |
|
[edita] Notes
- ↑ Discrepàncies en les diverses fonts fan impossible compilar una llista definitiva.
- ↑ Les interrupcions en la cronologia no sempre indiquen una vacança.
[edita] L'edifici
El més destacat de tot el conjunt del monestir de Sant Cugat és el seu impressionant claustre. Es tracta d'un clar exemple de l'art romànic català i va ser construït en el segle XII. En el segle XVI se li va afegir un segon pis i es va construir també l'atri d'entrada.
Amb una longitud de més de 30 metres, el claustre és obra de l'artista Arnau Gatell. La seva planta és gairebé quadrada i té arcs de mig punt, suportats sobre parells de columnes. Cadascuna d'aquestes columnes està decorada amb capitells finament elaborats, amb detalls variats que van des de la representació d'animals a les escenes bíbliques. Es poden comptar 72 parells de capitells.
Un altre element destacat és la basílica, construïda en aquest cas en estil gòtic. L'edifici, de 52 metres de llarg per 23 d'ample, consta de tres naus cobertes amb voltes, sostingudes per columnes. Crida l'atenció la rosassa de 8,2 metres de diàmetre, molt semblant al de la catedral de Barcelona i a la de Tarragona. L'església conté un retaule gòtic, conegut com el retaule de Tots els Sants, realitzat el 1375 per l'artista Pere Serra.
[edita] Galeria d'imatges
 El portal |
 El campanar |
 El claustre |
 La rosassa |
[edita] Enllaços externs
[edita] Bibliografia
- Tomàs Bonell, Jordi: Descobrir Catalunya, Premsa Catalana, Barcelona, 1994
