Monestir de Sant Pere de Rodes
De Viquipèdia
El monestir benedictí de Sant Pere de Rodes es troba en el terme municipal de Port de la Selva, comarca de l'Alt Empordà, a la província de Girona. Construït al vessant de la muntanya de Verdera per sota de les ruïnes del castell de Sant Salvador de Verdera que li donà protecció, amb una vista excepcional sobre la badia de Llançà, al nord del cap de Creus. A prop del monestir hi ha les ruïnes del poblat medieval de la Santa Creu de Rodes, del que tan sols resta en peu la seva església d’estil preromànic dedicada a Santa Helena.
[edita] Història
Es desconeix el veritable origen del monestir, el que va ser motiu d’especulacions i llegendes en el passat, com la de la seva fundació per monjos que desembarcaren a la zona amb les restes de Sant Pere i altres sants, que devien custodiar per no ser profanats per les hordes bàrbares que queien sobre Roma. Passat el perill el papa Bonifaci IV hauria ordenat construir el temple. La primera documentació de l’existència del monestir data de l‘any 878, en que es esmentat com a un simple cel·la monàstica consagrada a Sant Pere, però no és fins a l’any 945 que es considera un monestir benedictí independent, regit per un abat. Lligat al Comtat d'Empúries arriba al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII. Al monestir es celebraven jubileus fins a la seva decadència al segle XVII. La seva importància creixent el va portar a esdevenir un indret de pelegrinatge de l’època. A partir del segle XVII es saquejat en varies ocasions i al 1793 fou abandonat per la comunitat benedictina que es traslladà a Vila-sacra i finalment es va instal·lar a Figueres el 1809 fins que va ser dissolta. L'any 1930 fou declarat monument nacional, i el 1935 la Generalitat de Catalunya n'inicià les primeres restauracions.
El conjunt es construeix en terrasses, donada la seva ubicació. El claustre superior és del segle XII i és la part central del conjunt. L'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del grup arquitectònic. D’estil romànic fortament influït per l’arquitectura tardorromana. Té planta de creu llatina amb tres naus amb volta de canó, delimitades per una doble columnata amb capitells d’influència coríntia. La doble columnata descansa sobre un alt sòcol i als laterals unes columnes adossades suporten els arcs de mig punt que separen les naus. Les columnes adossades als pilars procedeixen d’alguna construcció romana anterior. La nau central, de grans dimensions, té un deambulatori a l’absis que sembla ser la continuació de les dues naus laterals. Sota l'absis hi ha la cripta. Aquesta església sintetitza amb originalitat una sèrie de corrents arquitectònics anteriors, com el carolingi, el preromànic i les construccions romanes, per tot això, és considerada un dels principals exponents del romànic a Catalunya. A la façana de ponent del monestir s‘aixeca el campanar del segle XII, de planta quadrada i d’influències llombardes del segle anterior. Al seu costat una torre de defensa, o de l'homenatge, que probablement s’inicià al segle X, passant posteriorment per un llarg procés de construcció i reformes.
