Montgomery Clift
De Viquipèdia
Edward Montgomery Clift (17 d'octubre 1920 - 23 de juliol de 1966) fou un actor nord-americà conegut pel nom artístic de Montgomery Clift.
Clift naixia a Omaha, Nebraska, fill d'Ethel Anderson Fogg Blair i William Brooks Clift, un banquer amb arrels al Sud. Clift tenia una germana bessona, Roberta, i un germà més gran, Brooks. Clift descriuria al seu pare com un borratxo amb qui mai havia tingut bones relacions.
Taula de continguts |
[edita] Inicis
Se'n va a Broadway a l'edat de tretze anys aconseguint un cert èxit a l'escenari. Deu anys més tard passa a Hollywood, debutant al Red River al costat de John Wayne (1948). Clift es nominat per a l'Oscar aquell mateix any per a The Search. Clift esdevenia una nova classe d'actor principal: sensible, intens i maco, la classe d'homes que tota dona voldria. Començava una carrera altament reeixida, actuant a molts papers nominats per l'Oscar i convertint-se en un ídol de primera gràcies a la seva mirada i atractiu sexual. Les seves escenes d'amor amb Elizabeth Taylor a A Place in the Sun (1951) signifiquen un nou nivell pel romanticisme al cinema. Els seus papers en aquesta pel·lícula i les clàssiques D'aquí a la eternitat (1953) i The Young Lions (1958) es consideren els millors de la seva carrera.
Clift i el seu rival a les pantalles, Marlon Brando, eren popularment coneguts a Hollywood com els "Golddust Twins" a causa de la seu ràpid ascens a la fama. Clift continuava a dalt de tot amb els papers que protagonitzava a Sunset Boulevard i East of Eden.
[edita] Accident de Cotxe
El 12 de maig de 1956, mentre estava filmant L'arbre de la vida, estimbava el seu cotxe en un arbre sortint d'una festa a casa de la seva parella a la pel·lícula Elizabeth Taylor i llavors el seu marit Michael Wilding. Sentint el soroll de l'accident, Elizabeth corria al costat de Clift i li salvava la vida traient dues dents que li havien saltat i allotjat a la gola. Clift va necessitar cirurgia estètica extensa per reconstruir la seva cara i retornava després d'unes quantes setmanes per acabar la pel·lícula. Però el seu aspecte quedà permanentment desfigurat.
L'abans i el després de la cara de Clift és aparent a la pel·lícula. En aquells moments, Clift s'havia enganxat a l'alcohol i a píndoles de dolor, i la seva salut es deteriorava. Taylor i Clift romanien amics fins a la seva mort.
[edita] Carrera postaccident
Posteriorment, Clift, amb Lee Remick, aparegut al Wild River d'Elia Kazan (1960). Llavors coprotagonitzava amb Marilyn Monroe i Clark Gable The misfits de John Huston (1961), que resultà ser l'última pel·lícula dels dos darrers. Aleshores Clift interpreta Freud de John Huston (1962), però el seu estil de vida destructiu estava afectant la seva salut. L'Universal el renyava per les seves absències freqüents que feien que la pel·lícula se n'anés per sobre del pressupost. El cas es resolia a causa de l'èxit de la pel·lícula a la taquilla.
L'última nominació a l'Oscar de Clift fou com a actor secundari pel seu paper rivetat en el Judici a Nuremberg (1961).
[edita] Mort
Montgomery Clift moria el 1966 a l'edat de 45 anys per complicacions causades per les seves severes addiccions a medicaments i alcohol.
[edita] Miscel·lànies
- Marilyn Monroe, que estava tenint també problemes emocionals mentre filmava The misfits, descrivia Clift com: "L'única persona que conec que està en pitjor forma que jo."
- S'ha anomenat a la seva carrera postaccident com el "suïcidi més llarg de Hollywood" a causa del seu constant abús de medicaments.
[edita] Filmografia
- The Search (1948)
- Red River (1948)
- The Heiress (1949)
- The Big Lift (1950)
- A Place in the Sun (1951)
- I Confess (1953)
- Terminal Station (1953)
- D'aquí a l'eternitat (1953)
- Operation Raintree (1957) (curt)
- L'arbre de la vida (1957)
- Lonelyhearts (1958)
- The Young Lions (1958)
- Suddenly, Last Summer (1959)
- Wild River (1960)
- The Misfits (1961)
- Freud (1962)
- Judici a Nuremberg (1962)
- The Defector (1966)