Moviment Obrer Social-Nacional Bretó
De Viquipèdia
El Moviment Obrer Social-Nacional Bretó fou un grupuscle (7 membres) sorgit d’una fracció desviacionista del Partit Nacional Bretó. Fou fundat el 1941 per Théophile Jeusset, i desaparegué poc després.
El seu programa de 25 punts es basava en la constitució d’un « Estat popular bretó fet pel poble i per al poble », integrat en el nou ordre europeu, afirmant « el degaullisme, darrer sobresalt de la burgesia bretona », i que es recolzava en « la classe pagesa, la més nombrosa de Bretanya », reivindicant « el pa pels Bretons, la pau amb Europa i la llibertat per a Bretanya », donant per suposat que no podien comptar « ni amb Anglaterra, ni amb França, ni amb Alemanya », sinó només « en la força i la confiança que pot haver en el poble bretó ».
Havien adoptat com a estandart (enginyat per Olier Mordrel uns anys abans) similar a les insígnies nazis (l’hermine negre al centre d'un cercle blanc sobre camp roig viu « sang dd’obrer »), Théophile Jeusset reclutà alguns deixebles als tallers i fàbriques d'Ille-et-Vilaine i organitzà una vintena de reunions a alguns locals de Rennes. L’organització era poc seriosa, el seu fudnador renuncià a l dialèctica i passà a l'acciço directa contra el petit grup de comunistes-autonomistes que s’enfrontaren a la seva causa. Engegà una campanya de pintades dirigides contra François Ripert, prefet del departament, i feriren alguns dels seus companys al jardí botànic de Rennes, on trencaren a cops de martell l’estàtua del « traidor » Du Guesclin.
[edita] Bibliografia
- Jean-Yves Keraudren, A contre-courant, Éditions du Scorpion
- Hervé Le Boterf, La Bretagne dans la guerre, 1969.
