Multiplexor
De Viquipèdia
En l'electrònica digital, un multiplexor és un circuit utilitzat per controlar un flux d'informació que equival a un conmutador. Bàsicament es compon de dues entrades de dades, una sortida de dades i una entrada de control. Quan l'entrada de control es posa a 0 lògic, la senyal d'entrada A és conectada a la sortida. En canvi si l'entrada de control es posa a 1 lògic, el senyal de sortida serà igual al senyal d'entrada B.
La funció d'un multiplexor dóna lloc a diverses aplicacions:
- Selector d'entrades
- Per passar dades de sèrie a paral·lel
- Transmissió multiplexada. Per una mateixa línia de connexió s'envien dades de diferents procedències.
- Realització de funcions lògiques.
Si una senyal és multiplexada al inici de la cadena de comunicació ha de ser demultiplexada al final de la mateixa.
En el camp de les telecomunicacions el multiplexor s'utilitza com dispositiu que pot rebre diverses entrades i transmetre-les a un mitjà de comunicació compartit. per això el que es fa es dividir el medi de transmissió en diversos canals, per a que varis nodes es puguin comunicar al mateix temps.
Segons la forma en que es realitzi aquesta divisió del medi de transmissió existeixen diverses calsses de multiplexació
- Multiplexació per divisió de freqüència: (MDF) o (FDM), aquest tipus de multiplexació és utilitzada generalment per sistemes de transmissió analògics. Mitjançant aquest procediment l'ample de banda del medi de transmissió és dividit en porcions, assignant cada porció a un canal.
- Multiplexació per divisió de temps: (MDT) o (TMD), aquest tipus de multiplexació és utilitzada generalment per sistemes de transmissió digital. L'ample de bandatotal del medi de transmissió és assignada a cada canal durant fraccions de temps o intervals.
- Multiplexació per divisió de codi
- Multiplexació per divisió de longitut d'ona: Aquesta tecnologia el que fa és multiplexar diverses senyals en una sola fibra òptica mitjançant portadores de diferent longitut d'ona utilitzant un làser o un LED.
