Narmacil I
De Viquipèdia
Narmacil I (pronunciat Nàr-ma-cil) va ser el dissetè rei de Góndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.
Va succeïr el seu pare Atanatar II Alcarin el 1226 de la Tercera Edat. Com ell, Narmacil mantenia una actitud passiva i no emprengué cap iniciativa destacable. Al cap de 14 anys de regnat va cansar-se del govern i va cedir la regència al seu nebot Minalcar.
El 1294 va morir sense fills, i el seu germà Calmacil (pare de Minalcar) va succeïr-lo.
| Precedit per: Atanatar II |
Rei de Góndor 1226 T.E.-1294 T.E. |
Succeït per: Calmacil |
