Ordoni I d'Astúries
De Viquipèdia
Ordoni I d'Astúries ( v 830 - Oviedo 866 ), rei d'Astúries (850-866).
[edita] Orígens familiars
Fill de Ramir I d'Astúries i la seva primera esposa, una donzella d'orígen gallec. Va haver d'impossar-se sobre les sublevacions dels bascons i va ajudar als mossàrabs sublevats contra l'autoritat de l'emir de Còrdova, acció que li va valdre la derrota a la batalla de Guadacelete el 854.
Aquest fracàs el va motivar a consolidar una zona compresa entre el riu Duero i les Serralada Cantàbrica, repoblant Lleó, Astorga, Amaya i Tuy. Va emmurallar aquestes ciutats, convertint-les així en la defensa del regne.
Va intentar avançar en la Reconquesta, aconseguint controlar els accessos a Navarra i les terres basques. Però l'emir de Còrdova va reaccionar enviant una violenta expedició contra Àlaba, que fou arrassada, així com a Castella on el comte Roderic de Castella fou derrotat.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà amb una donzella anomenada Múnia, amb la qual va tenir:
- Alfons III d'Astúries (848-910), rei d'Astúries
- Beremund d'Astúries (?-d 870)
- Fruela d'Astúries (?-d 870)
- Munió d'Astúries (?-d 870), avi de Ximena Fernández, casada amb Garcia III Sanxes II de Navarra
- Odoarioa d'Astúries (?-d 870)
- Leodegundis d'Astúries, casada amb Garcia I de Pamplona
Morí el 27 de maig de l'any 866 i fou succeït pel seu fill gran Alfons III el Magne.
| Precedit per: Ramir I |
Rei d'Astúries 850–866 |
Succeït per: Alfons III |
