Osroene

De Viquipèdia

Osroene (Osrhoene) fou un antic regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris. En la seva màxima expansió va arribar a Melitene pel nord, Nisibis pel est, Seugma al oest i Sindjar i Harran al sud-est.

El nom d'Osroene es suposa que ve de Esro Ayne que vol dir "Deu caps" i fou fundat suposadament per caps assiris (regne de Esroyo).

La capital fou Urhai o Edessa, actualment Urfa.

El consell de caps va quedar sotmès als babilonis, aquemènides i selèucides, essent nomes un poder local estratègicament situat.

El 137 aC Aryu bar Hawuy (o bar Djewye) va fundar una dinastia local (anomenada de Bar Hawuy però mes coneguda com la dinastia dels Abgar, nom que van portar deu dels seus reis) i va deixar de pagar tribut als selèucides. El nom Aryu era un nom siríac que vol dir Lleó el que suggereix un origen combatent. Els selèucides probablement van restablir el seu domini breument vers el 132 aC; el 122 aC el rei Abdu bar Mazur es va declarar vassall del Imperi Part, però aquest imperi, altament descentralitzat, no va intervenir casi be (que se sàpiga) en els afers del regne.

El 85 aC el rei Abgar I va reconèixer la sobirania de Tigranes II d'Armènia el gran que va durar fins al 67 aC en que, derrotat Tigranes, el regne va esdevenir independent i es va acostar altra cop al Imperi Part, l'influencia del qual va ser bastant forta al regne. Plini el vell diu que els seus habitants eren àrabs i dona al seu rei el títol de filarca o toparca dels sarrains. Abgar II fou aliat de Pompeu i va conduir a Crassus a una posició desfavorable en la guerra contra els parts, a consequencia del que el romà fou derrotat. Agbar V es va oposar al nomenament per Claudi de Meherdates com a rei de Pàrtia.

El 114 Trajà va ocupar el regne i va entrar a Edessa, i va rebre el títol d'Arabicus. Abgar VII el va rebre amb regals i es va convertir en el seu aliat. Després de l'evacuació romana de la regió el 117 els romans van nomenar un rei fidel que va ser l'arsàcida Partamaspades, des llavors client de Roma mentre el parts afavorien un candidat seu de nom Yalud. El 123 la dinastia dels Agbar es va consolidar i des llavors fou lleial a Roma. Un membre de la casa reial d'Osroene, Sohemo, que era senador i cònsol romà, va arribar a ser rei d'Armènia vers el 140 i fins el 161 i després altra cop vers el 163 fins a una data no coneguda.

A la guerra civil del 193-194 Osroene va donar suport a Pescenni Níger, governador de Síria, que va signar un tractat de pau amb els parts, però fou derrotat seguidament per Septimi Sever (emperador 193-211). Llavors amb els territoris conquistats al est d'Osroene i probablement una part del regne es va formar la província de Osroene (Septimi Sever va crear dos províncies mes enllà del Eufrates), mentre Agbar VIII el gran va conservar el poder a la resta, als territoris que els romans anomenaren regne d'Agbar. El límit del regne devia estar, segons una inscripció, a la fortalesa de Eski Hasr a 70 km al nord-oest d'Edessa. Abgar VIII el gran fou deposat per Carcal·la el 214 acusat de crueltat amb el seu poble. El rei Abgar IX (vers 214) era patró del mestre gnòstic Bardesanes que va jugar un paper important a la cort durant els següents anys.

La tradició fa a un rei Abgar, suposadament Abgar V, però mes probablement Abgar VII, el primer rei que va adoptar el cristianisme com a religió pròpia i del estat, degut a una curació miraculosa. Probablement el cristianisme va entrar a la regió a finals del segle I i estava prou introduït a finals del segle II, i se sap que una església cristiana fou destruïda a les inundacions del 216.

El 244 o 249 els romans van annexionar el regne que fou incorporat a la província d'Osroene. A Notitia Imperatium, la província es esmentada com governada per praeses

Vegeu: Osroene (província romana)