Paleocè
De Viquipèdia
El període Paleocè (-65.000.000 anys / -56.000.000 anys) és la primera època geològica del període Paleogen, dins l'era Cenozoica. Com amb períodes geològics més antics, els estrats que en defineixen el principi i el final estan ben identificats, però la data exacta de la fi és incerta.
 Aquest article forma part de la sèrie Fanerozoic |
| Paleozoic |
| Cambrià |
| Ordovicià |
| Silurià |
| Devonià |
| Carbonífer |
| Permià |
| Mesozoic |
| Triàsic |
| Juràssic |
| Cretaci |
| Paleogen |
| Paleocè |
| Eocè |
| Oligocè |
| Neogen |
| Miocè |
| Pliocè |
| Pleistocè |
| Holocè |
El Paleocè comença immediatament després de l'extinció en massa al final del Cretaci, coneguda com límit K-T, que marca la fi de l'era dels dinosaures. L'extinció dels dinosaures deixà nínxols ecològics buits arreu del món, i el nom "Paleocè" ve del grec i es refereix a la més antiga (paleos) de les noves (ceno) faunes que aparegueren durant l'època, abans de l'aparició de les ordres modernes de mamífers a l'Eocè.
El límit K-T que marca la frontera entre Cretaci i Paleocè és visible en el registre geològic de gran part de la Terra per una discontinuitat en la fauna fòssil, amb alts nivells d'iridi. També hi ha evidència fòssil de canvis abruptes en la flora i la fauna. També hi ha evidència que un canvi climatic important però molt curt va succeïr a les primeres dècades del Paleocè. Hi ha algunes teories sobre la causa de l'extinció K-T, amb la major part de les proves donant suport a l'impacte d'un asteroide de 10 quilòmetres de diametre a prop del Yucatán, a Mèxic.
La fi del Paleocè (fa 55-54 milions d'anys) està marcada per un dels períodes de canvi climàtic global més importants del Cenozoic, el màxim tèrmic Paleocè-Eocè, que alterà la circulació oceànica i atmosfèrica que portà a l'extinció de molts foraminífers al mar profund i a la terra, canvis importants en els animals.
Taula de continguts |
[edita] Subdivisions
El Paleocè es divideix normalment en Inferior i Superior. Els estatges faunals de més recent a més antic són:
| Thanetià | (58,7 ± 0,2 – 55,8 ± 0,2 milions d'anys) |
| Selandià | (61, ± 0,2 – 58,7 ± 0,2 milions d'anys) |
| Danià | (65,5 ± 0,3 – 61,7 ± 0,2 milions d'anys) |
[edita] Clima
Les temperatures augmentaren durant el Paleocè, i el clima era càlid i humit arreu del món, amb vegetació subtropical a llocs com Grenlàndia o la Patagònia. Els pols eren frescs i temperats; Amèrica del Nord, Europa, Austràlia i el sud d'Amèrica del Sud eren càlides i temperades; les zones equatorials es caracteritzaven per climes tropicals, i al nord i sud de l'equador els climes eren calurosos i àrids.
[edita] Paleogeografia
Durant el Paleocè, els continents continuaren derivant vers llurs posicions actuals. Amèrica del Nord, Europa i Àsia estaven encara unides en un supercontinent, Lauràsia, però Grenlàndia i Amèrica del Nord començaven a separar-se.
El supercontinent meridional Gondwana continuà fragmentant-se, amb Àfrica, Amèrica del Sud, l'Antàrtida i Austràlia separant-se. Àfrica es dirigia al nord cap a Europa, i l'Índia comença la seva migració cap a Àsia que portaria a una enorme col·lisió tectònica i a la formació dels Himalaies.
Amèrica del Nord i del Sud encara estaven separades per vastos mars equatorials. El càlid oceà de Tetis continuava dominant el globus.
Els mars interiors d'Amèrica del Nord i Europa desapareixeren, preparant el camí per noves faunes i flores terrestres.
[edita] Flora
A la terra, es desenvoluparen les espècies modernes de plantes. Els cactus i les palmeres aparegueren. Fòssils vegetals del Paleocè o més recents es solen atribuir a gèneres moderns o a taxons properament relacionats.
Les càlides temperatures arreu del món propiciaren que densos boscos tropicals i subtropicals cobrissin el globus, amb regions polars sense glaç cobertes de pins. Els angiospermes, que aparegueren al Cretaci, seguiren desenvolupant-se i prosperant, i amb ells els insectes que se n'alimentaven i els pol·linitzaven.
[edita] Fauna
[edita] Mamífers
Els mamífers aparegueren durant el Triàsic, i es desenvoluparen junt amb els dinosaures, explotant els nínxols ecològics oblidats per aquests: al sotabosc ric en insectes i a les branques dels arbres. Aquests petits mamífers (tal com les aus, rèptils, amfibis i insectes) sobrevisqueren a l'extinció en massa del final del Cretaci, que eliminà els dinosaures, i els mamífers es diversificaren i s'escamparen arreu del món.
Mentre que els primers mamíferes eren petits animals nocturns que menjaven vegetals i insectes, l'extinció dels dinosaures i el principi del Paleocè portaren a que els mamífers esdevinguessin més grans, més ferotges, i que finalment es convertissin en els predadors dominants i s'escampessin arreu del món. Deu milions d'anys després de la fi dels dinosaures, el món era ple d'animals semblants a rosegadors, mamífers mitjans als boscos i grans mamífers herbívors o carnívors, que caçaven altres mamífers, aus i rèptils.
Els mamífers del Paleocè no tenien encara dents ni membres especialitzats, i se'ls considera primitius. No fou fins l'Eocè, fa uns 55 milions d'anys, que es desenvoluparen els autèntics mamífers.
L'evidència fòssil del Paleocè és rara, i es coneix relativament poca cosa sobre els mamífers d'aquell temps. A causa de llurs petites dimensions, els ossos dels mamífers primitius no es conserven bé en el registre fòssil, i quasi tot el que en coneixem ve de les dents fòssils (una substància molt més resistent) i alguns pocs esquelets.
Els mamífers del Paleocè inclouen:
- Monotremes: tres espècies de monotremes existeixen encara; l'ornitorrinc i dues espècies d'equidna. El Monotrematum sudamericanum visqué durant el Paleocè.
- Marsupials: els cangurs moderns són marsupials, que es caracteritzen per donar a llum cries embriòniques, que s'arrosseguen fins la bossa de llur mare i mamen fins que creixen. El Pucadelphys andinus n'és un exemple al Paleocè.
- Multituberculats: l'única família de mamífers extingida, inclou el Ptilodus durant el Paleocè.
- Placentaris: la família més diversa i exitosa de mamífers. Inclou els mesoníquids durant el Paleocè.
[edita] Rèptils
Degut a les condicions climàtiques del Paleocè, els rèptils eren més cosmopolites que en l'actualitat. Entre els rèptils subtropicals d'aquesta època hi havia champsosaures (rèptils aquàtics semblants als gavials moderns), cocodrils, tortugues, serps paleòfides o varànids.
Entre els champsosaures del Paleocè hi havia el Champsosaurus gigas, el champsosaure més gran descobert. Aquesta criatura era estranya en el fet que esdevingué més gran que els seus avantpassats mesozoics: El Champsosaurus gigas és més del doble de llarg que els especímens més grans del Cretaci, arribant fins als 3 metres. Els rèptils en general esdevingueren més petits després de l'extinció K-T. Els champsosaures començaren a declinar al final del Paleocè i s'extingiren a la fi de l'Eocè.
Exemples de cocodrils del Paleocè són el cocodril eusuchià Leidyosuchus formidabilis i l'al·ligator Wannaganosuchus.
[edita] Aus
Les aus començaren a diversificar-se durant aquesta època, ocupant nous nínxols. Molts dels tipus moderns d'ocell existien ja a mitjans del Cenozoic, incloent-hi els passerins, grues, falcons, pelícans, mussols, ànecs i coloms.
Grans ocells carnívors no voladors han estat trobats en fòssils de finals del Paleocè, entre els quals el Gastornis a Europa.
També hi ha mussols com l'Ogygoptnyx i Berruornis.
[edita] Oceans
Mars càlids circulaven arreu del món, fins i tot als pols. Els oceans càlids donaren peu a una abundant vida marina, incloent-hi coralls. Amb l'extinció dels rèptils marins a la fi del Cretaci, els taurons es convertiren en els màxims predadors. El final del Cretaci també suposà l'extinció dels ammonits i de molts foraminífers.
La fauna marina es tornà similar a la moderna, faltant-hi només els mamífers marins i els taurons charcharínids.
