Pallejà
De Viquipèdia
|
|
| Dades municipals | |
|---|---|
| Gentilici | Pallejanenc, pallejanenca |
| Població (2005) | 10.192 hab. |
| Superfície | 8,23 km² |
| Densitat (2004) | 1.238,40 hab/km² |
| Altitud | 41 m |
| Coordenades | 41°25'27"N, 1°59'52"E |
| Entitats de població | 3 |
Pallejà és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Està format per dos nuclis de població: Pallejà i Fontpineda i està emplaçada a la banda dreta del riu, que fa divisòria amb els termes de Molins de Rei i El Papiol, situats a l'esquerra del Llobregat i en l'actualitat hi viuen 10.192 habitants.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Fontpineda | 1.627 |
| Magina, la | 196 |
| Pallejà | 8.369 |
Taula de continguts |
[edita] Barris
[edita] Pallejà
La vall de la que forma part Pallejà és al curs baix del riu, encaixat, a aquesta alçada, a la serralada Litoral gràcies a un sistema de fractures que van crear aquesta vall per la que passa el Llobregat en el seu tram final.
El terme municipal ocupa la plana al·luvial, propera al riu, i part del massís de les Planes o Montmany, un dels contraforts més orientals del massís del Garraf-Ordal pertanyents a la Serralada Litoral. Les altituds més destacades són Les Planes (269 m), el Guixar (322 m), el Cucut (328 m), el Cuixó (302 m) i altres de menors com el Puig de Gratallops.
El límit nord-occidental del terme és amb el de Corbera de LLobregat seguint la carena de Montmany, ja que només el puig de Socies resta dins de Corbera, fins a la part més propera al Llobregat, en fan partió el turó del Bori (188 m) i la roca de Droc (156 m).
A mig dia el terme limita amb el de Cervelló, per sota les Planes, i amb el de Sant Vicenç dels Horts per la riera del Manyà.
El terme municipal de Pallejà es creuat per l'autovia N-II, per la N-340 i per la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat.
Els materials geològics que trobem dins el terme tenen unes edats molt variades entre els cinc-cents setanta milions d'anys els més antics del Paleozoic i els temps actuals per les roques de formació quaternària. A prop de la zona que ocupava antigament la bòvila d'en Roca, afloreixen materials rocosos dels més antics del terme i s'estenen fins arribar quasi bé a la riera Fonda. Les roques següents que apareixen per ordre d'antiguitat són les del mesozoic amb uns dos-cents vint-i-cinc milions d'anys i ocupen una bona part del terme. Així, a la part alta de la plana al·luvial apareixen els materials basalts del Triàsic, o sigui les primeres roques que van formar-se en aquesta edat geològica, i que són conglomerats i gresos silicis de color vermellós. Al peu del cingle de Montmany hi han materials calcaris (calcàries i dolomies) explotats, en altres temps, per l'empresa Ciments Molins.
A prop de la zona on està situada la fàbrica de Ciments Molins, per sota de la zona d'explotació dels gresos vermells, en una zona entre els termes de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts i Pallejà, afloren gresos blaus i groguencs amb força restes de fòssils. Són roques, aquestes, que pertanyen al Cenozoic, concretament al Miocè i que tenen aproximadament una antiguitat d'uns vint milions d'anys.
El quaternari, o roques de formació molt recent o actual, ocupa la plana al·luvial i algunes petites zones enlairades, com per exemple darrera de l'església, en les que podem observar restes de les terrasses fluvials que en temps passats construireu el mateix riu Llobregat.
La plana al·luvial es ocupada per cultius, encara que cada cop hi veiem més construccions i, per tant, menys conreus. Avui dia els pagesos de Pallejà ja no poden guanyar-se la vida tan sols del camp, doncs aquest ja ha estat reduït a la mínima expressió.
La vegetació natural de la zona apareix a la vessant de la muntanya, on encara queden restes de la típica vegetació mediterrània amb sotabosc abundant. Això vol dir que tampoc tenim una gran zona boscosa, ja que la gran activitat humana que es desenvolupa en aquest indrets van fer que les zones boscoses entressin en recessió.
Si a més tenim present que la zona té un típic clima mediterrani, i que part del terreny on es podria desenvolupar la vegetació es calcari, el que vol dir que el sòl es de molt lenta evolució i per tant petit l'espai que tenen les arrels per créixer, es clar que la vegetació que trobarem serà de fulla petita i dura per evitar les pèrdues d'aigua en les èpoques de sequera, i que després d'un incendi sigui molt lenta la recuperació de la vegetació.
Així, el més fàcil es observar petites zones boscoses de pi i una vegetació de fulla endurida i petita en la que predominen plantes com el llentiscle, la farigola, el romaní, l'estepa, la gatosa, el margalló, el garric, el ginebró, ... que ocupa gran part de les Planes després dels incendis que acabaren, fa anys, amb el bosc i la vid de la zona.
[edita] Fontpineda
És conseqüència del Pla Parcial d'Ordenació Urbana de la finca Montmany de Sobrerroca, aprovat pel Consell Ple de la Corporació Metropolitana de Barcelona el 26-04-1968, que creà un sector residencial permanent i de temporada de vivendes aïllades, situat a l'Oest del nucli urbà de Pallejà.
En la seva major part abasta la finca denominada "Can Montmany de Sobrerroca, la seva superfície és de 207 Has. i l'accés rodat es fa per La Palma de Cervelló, si bé actualment hi ha un camí rural que l'enllaça amb Pallejà.
Aquest Pla va adaptar-se al Pla General Metropolità en la seva redacció de 1976.
Actualment es troba pràcticament consolidada la seva edificació, si bé hi resten alguns solars sense construir.
Disposa dels serveis d'abastament d'aigua potable, enllumenat públic, recollida selectiva de deixalles i xarxa de clavegueram.
El nombre d'habitants censats al barri actualment és de 1.146, si bé cal considerar una població addicional no determinada que correspon als habitatges de 2a residència.
[edita] Entitats del poble
- Agrupament Escolta i Guia Gratallops;
- Fundat l'any 1996. L'any 2006 celebren el 10è aniversari de l'Agrupament amb la inauguració d'un nou Cau situat al Parc de la Molinada, al centre del poble. Forma part de la Demarcació del Baix Llobregat - Garraf - Alt Penedès dins del moviment Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya.
- Amics del Museu
- Coral Pau Casals
- Bastoners de Pallejà
[edita] Alcaldes
- 2005: Josep Jordana i Grau.
