Paulo Freire
De Viquipèdia
Paulo Reglus Neves Freire, conegut com Paulo Freire, (Recife (Brasil), 19 de setembre de 1921 - Brasília, 3 de maig de 1997) fou un pedagog brasiler.
[edita] Biografia
Estudia Dret. La seva dona, Elza, professora de primària, influí en la seva decisió de deixar Dret i dedicar-se a la Pedagogia. Es dedica a l'alfabetització de persones adultes, desenvolupant el seu propi mètode d'alfabetització.
És empresonat i exiliat després del cop d'estat de 1964. Fixa la seva residència a Xile, on troba el marc ideal per a seguir desenvolupant la seva teoria i la seva praxi. Va ser nomenat expert de la UNESCO i posteriorment passa a ser professor de la Universitat d'Harvard.
Va ser assessor de diversos països d'Àfrica en programes d'educació de persones adultes, especialment a Angola i Guinea. En 1980 torna a Brasil on posa el seu esforç en la lluita per una escola pública i de qualitat per a tots. De 1989 a 1992 assumeix la Secretaria d'Educació de la Prefectura de Sao Paulo.
A partir de 1992 fa classes en la universitat de Sao Paulo i cursos i conferències per tot el món, fins a la seva mort en 1997.
Entre les seves obres en destaquen “L'educació com pràctica de llibertat” i la “Pedagogia de l'oprimit”.
[edita] Model educatiu
[edita] Reconeixements
A Paulo Freire li va ser atorgat el títol de doctor Honoris causa per vint-i-set universitats. Pels seus treballs en l'àrea educativa, va rebre, entre uns altres, els següents premis: "Premi Rei Balduí per al Desenvolupament" (Bèlgica, 1980); "Premi UNESCO d'Educació per a la Pau" (1986) i "Premi Andrés Bell" de l'Organització dels Estats Americans, com Educador dels Continents (1992).
