Penutià

De Viquipèdia

Distribució proposada de les llengües Penutianes

S'anomena penutià al grup de llengües ameríndies, de composició molt debatuda, parlades originàriament a Washington, Oregon, i Califòrnia. El nom es basa en les paraules que volen dir "dos" en les llengües wintun, maidu, i yokut (que es pronuncia com [pen]) i les llengües utianes (que es pronuncia com [uti]).

Taula de continguts

1 Història de les propostes
- 1.1 Origen de les 5 famílies
- 1.2 Proposta de Sapir
2 Enllaços
3 Bibilografia

[edita] Història de les propostes

[edita] Origen de les 5 famílies

La hipòtesi original del grup Penutià consistí en 5 famílies lingüístiques proposades per Roland B. Dixon i Alfred L. Kroeber el 1903 i publicat el 1913. També conegudes com Penutians de Califòrnia, eren:

El 1910, Kroeber suggerí una relació entre les llengües Miwok i Costano. Prèviament, el 1877 Albert S. Gatschet les agrupà en el grup Mutsun. Aquest grup, ara anomenat Utià, en fou demostrada definitivament la relació per Catherine Callaghan.

maidu
utianes (també miwok-costanoan, mutsun)
wintun
yokut

[edita] Proposta de Sapir

El 1916 Edward Sapir expandí la família californiana proposada per Dixon i Kroeber amb un grup oregonià que incloia les parles Coos i també les llengües aïllades, Siuslaw i Takelma:

penutià de Califòrnia
- maidu.
- llengües utianes (també miwok-costanoan)
- wintun
- yokut
penutià d'Oregon
- coos
- siuslaw
- takelma

Més tard Sapir and Leo Frachtenberg hi afegiren les parles kalapuya i chinook, i més tard les alsea i tsimshian. Això culminaria en la classificació de quatre branques de Sapir del 1921:

I. família penutiana de Califòrnia

1. maiduan (maidu)
2. utià (miwok-costano)
3. wintun (uintu)
4. yokut

II. família penutiana d'Oregon

1. coos
2. siuslaw
3. takelma
4. kalapuya
5. alsea (yakona)

III. chinook

IV. tsimshian

Alhora, en l'article de Sapir del 1929 a l' Encyclopædia Britannica hi afegí dues franques més:

penutians dels Turons
- klamath-modoc (lutuami)
- waiilatpua
  - cayuse
  - molala
- llengües shahaptianes (sahaptin)
penutians de mèxic
- mixe-zoque
- Huave

[edita] Enllaços

[edita] Bibilografia

Berman, Howard. (1996). The position of Molala in Plateau Penutian. International Journal of American Linguistics, 62, 1-30.
Callaghan, Catherine A. (1967). Miwok-Costanoan as a subfield of Penutian. International Journal of American Linguistics, 33, 224-227.
Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
DeLancey, Scott; & Golla, Victor. (1997). The Penutian hypothesis: Retrospect and prospect. International Journal of American Linguistics, 63, 171-202.
Dixon, Roland R.; & Kroeber, Alfred L. (1903). The native languages of California. American Anthropologist, 5, 1-26.
Dixon, Roland R.; & Kroeber, Alfred L. (1913). Relationship of the Indian languages of California. Science, 37, 225.
Dixon, Roland R.; & Kroeber, Alfred L. (1913). New linguistic families in California. American Anthropologist, 15, 647-655.
Dixon, Roland R.; & Kroeber, Alfred L. (1919). Linguistic families of California (pp. 47-118) Berkeley: University of California.
Kroeber, Alfred L. (1910). The Chumash and Costanoan languages. University of California Publications in American Archaeology and Ethnology, 9, 259-263.
Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
Sapir, Edward. (1921). A bird's-eye view of American languages north of Mexico. Science, 54, 408.
Sapir, Edward. (1929). Central and North American languages. Encyclopaedia Britaannica (14th ed.; Vol. 5; pp. 138-141).