Peralada
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
| Dades municipals | |||||
| Gentilici | Peraladenc, peraladenca | ||||
| Població (2005) | 1.558 hab. | ||||
| Superfície | 43,61 km² | ||||
| Densitat (2005) | 35,73 hab/km² | ||||
| Altitud | 25 m | ||||
| Coordenades | 42°18'36"N, 3°0'38"E | ||||
| Entitats de població | 3 | ||||
Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Peralada | 1.052 |
| Urbanització Club de Golf Peralada |
275 |
| Vilanova de la Muga | 231 |
Entre els seus veïnats, destaca les Olives, on hi ha la històrica ermita de Sant Nazari de les Olives. Hi ha dos nuclis urbans el de Peralada, al nord, i Vilanova de la Muga al sud del terme, aquest últim es va incloure l'any 1975. Discorren pels seus terrenys el Llobregat d’Empordà i l’Orlina que conflueixen en el riu Muga i després de la ciutat de Vilanova de la Muga, el Manol
Taula de continguts |
[edita] Història
Té un origen molt antic, amb un poblat ibèric datat en 500 adC. Es va originar el pagus de Peralada en època dels romans; en l'Edat Mitjana el comtat de Peralada queda sota el domini del comtat d'Empúries. En els seus carrers hi ha edificis del seu passat medieval. En la plaça major, amb reformes posteriors, però encara existeix la casa natal del cronista Ramon Muntaner (1265-1336).
El Castell de Peralada, antiga residència dels vescomtes de Rocabertí i comtes de Peralada, fou restaurat a la fi del segle XIX a l'estil dels castells francesos. Cada estiu es celebra en ell, el Festival Internacional de Música de Peralada.
[edita] Economia
Per les seves riques terres, havia estat l'agricultura la principal font de riquesa, les caves del Castell de Peralada són les que mantenen la tradició vinícola amb l'elaboració de vins i cava. Els serveis de cara al turisme són el sector més important econòmicament.
[edita] Llocs d'interés
- Església parroquial de Sant Martí. Segle XVIII, però d'origen romànic
- Claustre de Sant Domènec. Segle XI de l'antic convent del Roser dels agustins
- Església de Santa Eulàlia. Segle XV amb pintures murals romàniques
- Convent del Carme. Any 1293 amb claustre gòtic del Segle XIV
- Museu del vidre
- Museu del vi
[edita] Bibliografia
Volum 3 (2005), El Meu País, tots els pobles , viles i ciutats de Catalunya. ISBN 84 297 5570 5
