Pic de Molières
De Viquipèdia
El Pic de Molières de 3.010 metres d’altitud es situat al bell mig del cordal granític pirenaic, a les capçaleres de la Vall de l’Escaleta (Alt Esera) cap l’Oest i de la Vall de Barravés (Ribagorça), cap l’est. Fronterer, per tant, entre Aragó i Catalunya. A la zona, així com als àmbits muntanyencs, es conegut com Pic de Mulleres.
El seu cim es en una cresta de blocs de roca, de forma suau al seu conjunt, orientada de Nord a Sud.
La vessant Oest –la Vall de l’Escaleta- es tota ella una llarga tartera de blocs amb sis petits estanys d’origen glacial, que desaiguen al Pla d’Aigualluts, on la corrent se barreixa amb l’aigua que baixa de la Vall de Barrancs. Ambdós rius, ja junts, per un curiós fenomen karstic tornen en un llarg recorregut sota terra fins a la Vall d’Aran, al lloc anomenat Guells del Joeu, a l’Artiga de Lin, alimentant finalment la Garona.
El vessant Est dona a la Vall de Molières i es el mes característic ja que te un imponent aspecte alpí. Pendents molt dretes, amb boscos d’avet i faig a la part baixa i quatre estanys, també d’origen glacial entre els 2200 i els 2400 metres, i que donen origen al riu Noguera Ribagorçana.
A la part alta d’aquesta vall i a sota el pic, existeix una gelera permanent. Damunt del primers dels llacs, segons se remunta la vall, s’hi troba un refugi de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, amb capacitat per deu persones. Fou inaugurat al any 1974 i al 2004 es troba encara en bon estat. Al igual que la d’altres refugis, la seva utilitat actualment es qüestionada, ja que la millora del material, de l’entrenament i de les tècniques de progressió dels aficionats a la muntanya, fan que l’ascensió del pic (uns 1400 metres de desnivell) es faixi, no ja en un dia, sinó en un mati, tant a l’estiu com a l’hivern, essent innecessari fer nit al refugi.
Per dotze anys consecutius, la pujada de la Vall de Molières, fins al Pic i el descens per la Vall del Nere (Vall d’Aran) van ésser l’itinerari d’una important cursa d’esquí de muntanya, traslladada actualment a la zona de Beret.