Polemó I
De Viquipèdia
Polemó I fou rei del Pont i del Bòsfor.
Era fill de Zenó, famós orador de Laodicea i va rebre d'Antoni, pels serveis del seu pare i els propis, el govern de part de Cilícia sense títol reial el 39 aC.
Poc després va canviar aquest principat pel Pont amb títol de rei (ja ho era el 36 aC) i va cooperar amb Antoni a la campanya contra els parts, essent derrotat junta amb Appius Statianus i fet presoner, essent alliberat a canvi d’un rescat.
El 35 aC va negociar l’aliança del rei d'Atropatene Artavasdes, al que va aconseguir fer client de Roma. El triumvir li va donar en agraïment el regne de la Petita Armènia (sense perdre el Pont). Va auxiliar a Antoni i Cleòpatra a Actium (31 aC)però va saber fer la pau amb Octavi que el va confirmar com a rei del Pont i Armènia i mes tard el va qualificar d’amic i aliat del poble romà.
El 16 aC Agripa li va encarregar sotmetre el regne del Bòsfor, que a la mort d'Asandre havia estat usurpat per Escriboni. L'usurpador Escriboni fou assassinat abans de l’arribada de Polemó, que llavors va imposar-se ell mateix al tron, eliminant els que s’hi oposaven, i Agripa el va confirmar i després el mateix August. El seu regne abraçava el Pont i Còlquida i el Regne del Bòsfor fins al riu Tanais (Don). La ciutat de Tanais que es va revoltar per recuperar la seva independència, fou arrasada. Va fer una expedició contra els Aspurgis, una tribu sàrmata del nord de Phanagoria, i fou derrotat i fet presoner i executat, a una data desconeguda però posterior al 2 aC en que encara governava.
Es va casar dues vegades: amb Dynamis, filla de Farnaces i neta de Mitridates VI Eupator (de la que no va tenir fills) i amb Pythodoris que el va succeir al tron com a regent del seu fill Polemó II. L’altre fill, Zenó, va rebre principalment els territoris de la Petita Armènia. Una filla es va casar amb Cotis rei de Tràcia.
