Poncianes
De Viquipèdia
Poncianes es un grup d'illes de la Mar Tirrena formada per dos grups:
L'occidental amb Palmaruola (antiga Palmaria), Ponça (Pontia), l'illot de Gavi i Zannone (Sinonia).
L'oriental amb Ventotene (Pandatària) i l'illot de Santo Stefano (Partènope i després Palmosa)
[edita] Història
Una colònia romana es va establir a l'illa principal el 313 aC.
El 537 el Papa Silveri (enviat exiliat a l'illa de Palmaruola) va morir a les illes. Poc després es va fundar una abadia benedictina (538). El primer atac sarraí fou el 813. Nominalment fou possessió pontifícia.
El 14 de juny de 1301 Roger de Lloria al front de l'estol català, va derrotar l'estol de Frederic III de Sicília.
El 5 d'agost de 1435 la flota catalana i siciliana fou derrotada prop de les illes pel genovès Biagio Assereto, al comandament de les flotes de Gènova i Nàpols (Anjou).
Alfons I d'Aragó en va expulsar als monjos de l'illa el 1454. El 1477 el Papa la va donar en cens enfiteutic; el 1534 va patir les primeres incursions del pirates barbarescos; el 1542 fou donada en feu als Farnesi de Parma.
El 1710 foren ocupades pels austríacs (fins el 1713). El 1734 els Farnesi la van cedir als Borbons de Nàpols. Els anglesos van ocupar Ponça el 1813 però fou retornada a Nàpols el 1815. El 1820 van començar a esdevenir lloc de confinament. El 1861 van passar a Itàlia.
Mussolini va estar presoner a Ponça del 27 de juliol al 7 d'agost de 1943. El 27 de juliol de 1943 es va formar el anomenat govern de Ventotene i el 9 de setembre van arribar les forces aliades. El 1979 l'illa de Zannone fou inclosa al parc nacional del Circeo.
