Procés 1.001
De Viquipèdia
El procès 1.001, esdevingut a les acaballes del règim franquista, va ser un judici col·lectiu contra deu membres del sindicat Comissions Obreres acusats d'associació il·lícita, que es produí en un moment d'enorme tensió social provocada pel descontent dels obrers en demanda de millors condicions de treball i democràcia.
El judici s'inicià el 20 de Desembre de 1973 sota una atmosfera de terror, ja que quinze minuts abans de l'hora en que havia de començar el judici, el president del govern, l'almirall Carrero Blanco era assassinat per un comando d'E.T.A.. Aquesta figura havia de ser el garant de la continuitat del règim a la mort del dictador, fet que es va veure truncat per aqueta acció terrorista. Amb el nomenament d'Arias Navarro -anteriorment director general de seguretat- com a substitut a la presidència del govern, es va voler transmete el següent missatge: El Règim faria servir la força per reprimir qualsevol intent aperturista. Les comdemnes, fetes públiques el 27 de Desembre, van ser duríssimes, en obvia compensació a l'extrema dreta per l'assassinat de Carrero Blanco. Un any després s'inicià una nova vista en un clima social força diferent. Els advocats defensors, com l'ex-ministre franquista Ruiz Jiménez, insistiren en que el motiu de la comdemna, la associació obrera, era en altres països de l'entorn inmediat un dret, i negaven el caràcter subversiu i de les Comissions CC.OO.. Uns dies deprés es féu pública una sentència que rebaixà substancialment les comdemnes.
D'entre els comdemnats de més renom, en destaquen dos:
- Marcelino Camacho, fundador del sindicat, comdemnat a 20 anys de presó i rebaixats finalment a 6.
- Nicolàs Sartorius, polític en l'època democràtica, comdemnat a 19 anys de presó i rebaixats finalment a 5.
