Pronom feble

De Viquipèdia

En la llengua catalana, els clítics o pronoms febles són pronoms que, com indica el nom, són àtons.

Tots són monosíl·labs, ja que altrament no podrien ser àtons, puix que en català només poden ser àtons els mots monosil·làbics. Que siguin àtons o febles significa que sempre es pronuncien formant bloc amb el verb que complementen; sempre l'han d'acompanyar, és a dir, sempre han de situar-se immediatament al davant o al darrera d'aquest verb, mai no van sols o acompanyant algun altre element de la frase. El conjunt format pel verb i el pronom o pronoms febles que el segueixen es pronuncia amb un únic accent tònic (el del verb); en canvi, el pronom o pronoms febles que precedeixen el verb es pronuncien formant bloc amb el mot que tenen al davant o bé amb el verb. Sigui com sigui, els clítics, excepte en les variants dialectals del mallorquí i del rossellonès, no tenen mai accent: per això diem, doncs, que són febles o àtons.

Els pronoms febles de la llengua catalana:

[edita] Formes dels pronoms

La majoria d'aquests pronoms febles poden presentar fins a quatre formes distintes, segons la posició en relació al verb i la manera com s'hi enllacen. Aquestes formes s'anomenen així:

forma plena: la consonant va seguida de la vocal.
forma reforçada: la vocal va seguida de la consonant o consonants.
forma elidida: només la consonant seguida de l'apòstrof.
forma reduïda: només l'apòstrof seguit de la consonants o consonants.

forma plena	forma reforçada	forma elidida	forma reduïda
me	em	m'	'm
te	et	t'	't
se	es	s'	's
lo	el	l'	'l
la	-	l'	-
los	els	-	'ls
les	-	-	-
ne	en	n'	'n
ho	-	-	-
li	-	-	-
hi	-	-	-
nos	ens	-	'ns
vos	us	-	-

[edita] Funcions sintàctiques i pronoms

L'ús de cada pronom feble ve determinat per la funció sintàctica que fa l'element substituït. A més, segons la posició del pronom respecte al verb es fa servir una forma o una altra de l'apartat anterior (plena, elidida, etc.). A continuació hi ha una llista dels complements més importants:

El Complement directe
- Si és de la 1a o la 2a persona, es pot substituir per: em, et, es, ens, us (et miro,ens abracem)
- Si és una frase, això, allò, res o similars es substitueix per:ho (vull això=ho vull, ha dit que vinguis=ho ha dit)
- Si porta article determinat o demostratiu, es pot substituir per: el, la, els, les (pentino el nen=el pentino, rento les pomes = les rento)
- Si porta un quantitatiu, es manté el quantitatiu i se substitueix per: en (tinc dues libretes= en tinc dues, no veig cap taxi=no en veig cap)
- Si no porta cap determinant, també se substitueix per: en (prendré raïm=en prendré)

El Complement indirecte
- Si és de la 1a o la 2a persona, s'usen els mateixos pronoms que per al complement directe: (em fas un petó?)
- Si és singular, se substitueix per: li (li fa un petó)
- Si és plural, se substitueix per: els (els vam fer un petó)
- Però si és singular i ja apareix algun dels pronoms el, la, els, les, llavors se substitueix per: hi, que a més canvia de posició al darrere (l'hi farem demà, la hi farem demà, els hi farem demà, les hi farem demà) -- això no és així en valencià.

En valencià, les combinacions de li + el/la/els/les es conserven i el li es manté al davant: (li'l farem demà, li la farem demà, li'ls farem demà, li les farem demà).

Per altra banda, en català central, són habituals en el llenguatge parlat aquestes simplificacions :de les combinacions anteriors --però això no és pas acceptat per la normativa de la llengua :escrita--:

li + la passa a l'hi en comptes de la forma normativa la hi
li + els/les passen a *els hi
els + el/la i els + els/les passen tots a *els hi

A més:

li + ho passa simplement a li en comptes de la forma normativa li ho
li + en passa *n'hi en comptes de la forma normativa li'n

L'Atribut
- Si porta un article o un demostratiu, es pot substituir per: el, la, els, les (és el metge del poble = l'és)
- En la resta de casos, se substitueix per: ho -excepte quan hi ha èmfasi- (ho sembla)
- Col·loquialment, els qualificatius amb èmfasi també poden ser substituïts per: en (què n'és de burro)

Complement circumstancial i Preposicional
- Com a norma general, si porta la preposició "de" se substitueix per: en (Vinc de París = en vinc). Ara bé, hi ha excepcions com Anar d'excursió = anar-hi.
- Si porta altres preposicions, se substitueix per: hi (penso en tu = hi penso, vaig amb bici = hi vaig, ves a casa = ves-hi)