Província de Blagoevgrad

De Viquipèdia

**Província de Blagoevgrad**
Област Благоевград

Capital	Blagoevgrad
Població	341,173
Àrea	6,449.5 km²
Municipalitats	Bansko, Belitsa, Blagoevgrad, Gotse Delchev, Garmen, Kresna, Petrich, Razlog, Sandanski, Satovcha, Simitli, Strumyani, Hadzhidimovo, Yakoruda
Matrícula codi provincial	E
Zona horària	EET (UTC+2; UTC+3 in summer)

La Província de Blagoevgrad (búlgar: област Благоевград, oblast Blagoevgrad o Благоевградска област, Blagoevgradska oblast), també coneguda en alguns contexts com a Macedònia de Pirin^[1] (búlgar: Пиринска Македония, Pirinska Makedoniya), és una província (oblast) del sud-oest Bulgària. Part de la regió macedònia, limita amb altres províncies de Bulgària, així com amb Grècia i amb la República de Macedònia. Té 14 municipalitats amb 12 ciutats. La principal ciutat és Blagoevgrad, i altres ciutats importants són Bansko, Gotse Delchev, Melnik, Petrich, Razlog, Sandanski i Simitli.

[edita] Demografia

Segons el cens del 2001, la població de la província consta de 286,491 búlgars (inclosos búlgars musulmans), 31,857 turcs de Bulgària , 12,405 gitanos de Bulgària i 3,117 macedonis, entre d’altres. 4,242 persones no especificaren la nacionalitat

268,968 dels residents són Cristians ortodoxos, 62,431 són musulmans, 1,546 — protestants. 7,018 no especifiquen religió.

El búlgar és la llengua materna de 306,118 persones, el turc és parlat per 19,819, mentre que 9,232 afirmen ser parlants de romaní.

[edita] Macedònia Pirin

Aquesta província també respon al nom de Macedònia de Pirin, que és reclamada per alguns nacionalistes de la República de Macedònia com a regió ocupada en el concepte irredentista de Gran Macedònia. Nogensmenys la majoria dels media macedonis (source) i la majoria dels polítics (source) sistemàticament envien informació amb dos elements bàsics : negar el passat búlgar de la Macedònia eslava i reclamar el reconeixement de la regió ètnica macedònia a Pirin amb acusacions de violacions dels drets humans.

El Monestir de Rozhen, a Blagoevgrad

Avui la idea d’una Macedònia “unida” és reivindicada únicament per una minoria marginal de partits nacionalistes i organitzacions de la República de Macedònia. Segons els activistes macedonis en favor dels drets humans Chris Popov i Michael Radin, el nombre probable de macedonis ètnics és d’uns 200,000, segons Krasimir Kanev del Comitè Búlgar Helsinki són entre 15,000 i 25,000 (source) i segons l’activista macedoni local, Stoyko Stoykov, són entre 5,000 i 10,000 (source). Només uns 3,117 habitants de la província (de 341,173) es definien com a macedonis ètnics el 2001, els búlgars són la majoria de 286,491 (dades oficials en búlgar aquí). Tanmateix, alguns han reclamat que en els recents censos l’opció "macedoni" no figura a la llistga (només els tres grups ètnics principals), tot i que la gent s’hi pot inscriure (el qüestionari es pot veure aquí, veure secció n14), la qual cosa vol dir que el nombre actual és discutit pels nacionalistes macedonis o els seus partidaris. Aquest nombre baix de macedonis ètnics a la regió és explicat pels partidaris del Macedonisme com a resultat de la repressió. També afirmen que el nombre de macedonis a la província era més gran als censos del 1948 i 1956, afirmant que aleshores la Bulgària -Estalinista hi reconegué una minoria macedònia i els reconegué el dret a l’autodeterminació (cosa que no es dóna avui). Això és explicat pels búlgars com a part de la política de la Comintern i del Partit Comunista de Bulgària d’aleshores, que donava suport a la proposta soviètica d’unió de Bulgària en Iugoslàvia amb la correspondent incorporació de Macedònia de Pirin a la República Socialista de Macedònia. Amb el temps la idea de promoure una consciència nacional separada a Macedònia de Pirin va perdre el suport de les autoritats.

Derrota dels búlgars a la batalla de Kleidion

[edita] Notes

↑ Malgrat una història d’us per a nacionalistes búlgars, el terme Macedònia de Pirin avui és considerada ofensiva per a alguns búlgars, qui afirmen que és usada pels macedonistes com a part del concepte irredentista de Gran Macedònia. Tanmateix, molta gent al país també pensa que el nom és un terme geogràfic i històric. El seu ús, però, és controvertit.

[edita] Bibliografia

Who are the Macedonians? Hugh Poulton. London: 1995.

[edita] Enllaços externs

v • d • e Províncies de Bulgària
	Blagoevgrad • Burgas • Dobrich • Gabrovo • Haskovo • Kardzhali • Kyustendil Lovech • Montana • Pazardzhik • Pernik • Pleven • Plovdiv • Razgrad Ruse • Shumen • Silistra • Sliven • Smolyan • Sofia • Província de Sofia Stara Zagora • Targovishte • Varna • Veliko Tarnovo • Vidin • Vratsa • Yambol